Petites històries

El retrat

Una última línea, una última difuminació amb el dit.
I ja està, ja estas plasmada altre cop sobre la meva llibreta blava.

Pot ser és la setena vegada, però aquesta és la vegada que t'hi assembles més, ja que per alguna raó que encara no entenc, m'has deixat plasmar una mica de la teva màgia sobre el paper.

-Ja has acabat?- Em preguntes curiosa m'entre te m'apropes.
-Sí, a veure que et sembla.-
T'allargo el bloc de dibuix i observo la teva reacció, veig com mires cada detall, com examines el més mínim traç en fals que hagi pogut fer el meu caebonet.
Finalment, per sorpresa meva somrius i em tornes el bloc.
-Dibuixes molt bé, es com si em mires en un mirall. Ho hauries d'ensenyar a la resta del món.-
Inconcienment et torno el somriure, i ara tu, sembles més sorpresa.-Mai abans t'havia vist somriure.-
-Mai abans haviem estat tant aprop.- dic tancant el bloc i aixecant-me.
-Gràcies per deixar-me dibuixar-te.- Vaig cap a la porta i me'n vaig. Pensant que d'aquí poc em despertare i tot haurà sigut un somni.
Però no pot ser, tinc el teu retrat.
M'entre jo tingui el teu retrat aquest moment serà real.