Petites històries

tia, esque no et trago.

No et suporto per diverses raons.
Primer de tot tens una mala educació que no sé ni com pots tenir amics, no saludes.
Et sents superior a la retsta de gent, i encara que em diguin que no ho ets, ets la típica popu falsa a matar.
Tires merda de mi i ni tant sols em coneixes.
Al principi quan no saludaves o en prou feines miraves pensava que era perquè estaves a la puta parra sempre, jo hi solo estar.
Però que l'altre dia em diguessin que no et caic bé i que em criticaveu...
Sincerament esperava que fossis diferent.
Que tinguessis una mica d'empatia.

Per començar només saps una part de l'història, una part que segurament t'han explicat quan ell anava enfadat i dolgut. Les històries tenen dues parts.

No tens empatia perquè sinó valoraries que vaig ser TOTALMENT sincera, i vaig preferir ser-ho des d'un bon principi.

I sí, ara sóc jo que tiro merda sobre tu, però no ho faig amb una persona a qui li pot afectar, i menys que t'ho pot arribar a dir.

Perquè saber que algú que no et coneix et critica fa molt de mal.

I ara simplement no et trago.

Al món hi ha poques persones que no arribi a suportar, però esque només penso amb tu i un sentiment de ràbia em puja pel pit.

Ja podries tirar-me or que no et penso tragar mai.

Jo vaig fer l'esforç, però per sircumstancies de la vida... No ens vam conèixer per poder-nos jutjar personalment.

La diferència entre tu i jo, és que jo esperava poder-te jutjar per mi, i a tu no et va caldre.

Per mi ja et pots podrir a qualsevol racó amb la teva amiga merdosament borde, tot i que ella al menys no fa veure que li caus bé, no et critica a les esquenes, ella si li caus malament al menys és capaç de demostrar-ho des del minut u, i no com tu que portes el somriure falç pintat a la cara.

I m'és absolutament igual que siguis la seva millor amiga, ja us podeu quedar amb la vostre amistat, m'entres ni em mireu a mi.

Ara sí, arribo a tal punt d'odi, que si en algun maleït moment ell t'escollís a tu per qualsevol merda, ja te'l pots ben quedar que no voldré saber res més vostre.

No que estaveu fets l'un per l'altre? Doncs perquè no us quedeu els dos amb la voste merda, les putes gelosies i els somriures falsos.

Potser al principi em farà mal, però després m'alliberareu d'un pes que vaig decidir suportar sense saber si estava preparada.