Petites històries

per això...

-Als matins em despertes.
-Crides molt.
-Et comportes com nena petita.
-El teu sentit de l'humor és absurd.
-M'estresses.
-Mai tens res a explicar.

Aquests i molts altres son els teus defectes. Però, justament són aquests defectes el que han provocat que segueixis al meu costat, perquè:

-Els matins em despertes amb ganes de fer coses al meu costat, a part que abans m'has deixat dormir molt.
-Crides, rius, i parles fort, però es la manera més facil que tens perquè t'escolti i no m'allunyi en pensaments malèvols i/o depriments.
-Et comportes de tal manera que em fas oblidar que ens estem fent grans i que tenim obligacions, a part, que a vegades, arribes a ser més madura que jo.
-Pot ser que el teu humor sigui diferent i absurd, més raons perquè em facis riure més.
-M'estresses, deixo de parlar-te, i me n'adono de lu important que ets per mi, et torno a parlar, i tu no ets rancorosa.
-No es que no tinguis res a explicar, sinò masses ganes i forces per escoltar les meves queixes, súpliques, tonteries...

I són aquestes raons perque encara no ens hem allunyat. Perquè ets una amiga de veritat amb tots els seus defectes.