Petites històries

viciós

Saps quan et sents desplaçada però saps que és culpa teva?

Quan confiaves que hi hauria algú al teu costat tota l'estona i no fas cas al teu sentit comú que et diu que no s'hi quedarà per raons lògiques, i que si vols estar al seu costat has de fer certes coses com socialitzar?

Però socialitzar et costa a vegades, més si és parlant anglès.

I si estàs cansada, tens son i de cop només tens ganes de tornar a casa, posa-te sota les mantes i no moure't fins que surti el sol.

Difícil ho tens si ets en una illa.

Difícil si a les 22:11 i les 00:11 de casa encara hi ha suficient llum per anar sense por.

Et sents sola, però culpable a l'hora, perquè saps que si estàs sola és culpa teva, però en aquest moment no pots fer res més que resignar-te en quedar-t'hi perquè realment no pots més.

I això encara et fa anar més i més a vall enterran-te i evitant que puguis sortir d'aquest bucle viciós.