Petites històries

fires i barraques

31/10/2016

Halloween dia de monstres i bruixes.
Ja no faig res especial.
Només una quedada amb amigues amb menjar de temàtica i després sortim a les barraques de la ciutat. Simplement a beure, juntament amb la gent de la nostra edat.

Però avui hi falta molta gent, i m'acabo quedat “sola”, per sort tinc una ampolla de barreja quasi plena, així que faig un glop més i me'n vaig a buscar la gent.

Primer marxa un grup, després l'altre, fins que decideixo endinsarme en les fires d'atraccions per buscar amb aquelles que m'han de portar a casa. Just quan sóc amb elles l'ampolla s'acaba i la tiro en un contanidor enorme de color verd fosc.

Ja marxem, quan de cop veiem un noi. Només està a unes passes més endavant, així que no tardo en atrapar-lo.
Ens presentem i ens expliquem les coses més importants.
Nom.
Estudis.
Edat.
Fins que finalment caminem fins a un racó més apartat i passa.
Simplament passa, tot i que al cap de poc som interromputs. He de marxar.
I me'n vaig pensant si demà recordaré alguna cosa d'aquesta nit.

2/11/2016

Surto de teatre i em dirigeixo a les barraques, avui sopo amb la família. Em sorprèn veure que estan tancades, però m'assec igualment a un esglaó per esperar. Encenc el mòbil i començo a xaferdejar en la vida dels altres.
De cop apareix ma germana i m'ho diu. Així de sobte i clar.
Noto com alguna cosa es trenca dins meu. Altre cop no. De la primera vegada no me'n recordo, era massa petita. Tot i així em pregunto perque tinc la sensació de que ho estic visquent per segon cop.
Anem al König i els tres actuen normal... normal si no els coneixes.
La meva germana més contenta del normal.
Ell més callat del normal.
Ella més tranquila del normal.
I jo tinc ganes de plorar.

3/11/2016

Ja no vull plorar, però no tinc ganes de res. Puc swmblar enfadada, però estic trista, i aquells que em coneixen ho noten.

A la tarda per sort, m'espera  una sorpresa. El noi de l'altre dia m'ha començat a seguir a Instagram, i comencem una conversa per la mateuxa aplicació.
No puc oblidar el que va passar ahir, però només el fet de que em responguis ja em fa somriure.
Així que encara que això sembli una autèntica tonteria... gràcies, encara que mai més tornem a coincidir, te'n dec una.