-Puja Sheila!- li vaig dir cridant des de la finestra.
Al cap de dos minuts vaig sentir el timbre, vaig sortir correns de l'habitació sense fer cas a la cara de sorpresa de la meva mare. Vaig obrir la porta, i allí estava ella, tant guapa com sempre amb el ram de flors que ja havia vist des de la meva habitació.
-Té, es per a tu reina.- em va dir oferint-me les flors.
-Gràcies, ara les vaig a posar amb aigua. Passa, ara vinc.- li vaig dir mirant-me detingudament el ram de flors i olorant la seva olor característica.
Vaig agafar un gerro, el vaig oplir d'aigua i amb delicadesa vaig introduir les flors dins. Eren clavells, n'hi havien de tots colors: blans, vermells, roses, violetes... Ella ja savia que eres les meves flors preferides, sempre que tenia la ocasió me'n comprava unes quantes. Aixó em feia sentir especial. Sense dir res, vaig tornar a la meva habitació, on ja m'esperava la Sheila.
-T'he trobat a faltar.- es l'únic que se m'acut de dir en aquell instant.
I sense deixar-me dir res més es va acostar i em va donar una abraçada. Una llagrima em va resbalar per la galta, sense poder-ho evitar.
-Va, deixa't de tonteries i anem a dònar una volta pel carrer que fa molt bon dia.- va dir la Sheila.
-Val.-vaig dir dissmulant tota l'engoixa que havia passat aquella tarda, tota la tristesa acumulada, tota la impotència...- peró abans tinc que parlar amb la meva mare...ella encara no sap res de tot aixó.
-D'acord, peró afanya't que es farà tard i demà ja torna a ser dilluns i tenim insti.
-Ai! No m'ho recordis.
Vaig anar directe a la cuina on sabria que ara em cauria una bona broca...o no.
-Mare, jo i la Sheila sortirem un ratet a prendre el sol.
-Com tu vulguis, peró quan tornis hem de parlar...ja saps de que. Fins després.
Al sortir al carrer s'em va fer extrany veure tant de llum, peró per sorpresa meva em feia bé. Vaig tancar els ulls per sentir els forts raigs de sol impactar contra la meva pell blanca. Vaig tornar a obrir ràpidament els ulls en sentir un fort soroll d'uns fens d'un cotxe i crits al meu voltant. Em vaig quedar glaçada al veure un cos quiet descansant al mitg de la carretera.
YOU ARE READING
Des de la finestra...
Non-FictionAquesta història tracta sobre una noia anomenada Eura que té 15 anys i és de Barcelona, quan tenia tres anys el seu pare es va morir per un accident de cotxe i per conseqüència la seva mare va caure en una forta depressió, on prenia antidepressius i...