Des de la finestra...

Respostes.

Vaig obrir els ulls lentament per poder veure si encara hi havia aquell noi amb mi.

-Félix! -vaig sentir de cop, vaig tancar els ulls al instant i em vaig dedicar a escoltar- ves al bar i beu un cafè, home.

-Però...

-Ja la vigilo jo -va dir amb amabilitat.

-Gràcies Raúl -va dir just abans de marxar.

I ara que feia? Em "despertava" i li demanava explicacions? O em seguia fent la dormida fins que arribés l'altre noi, que he sentit que l'anomenaven Fèlix?

Vaig obrir els ulls com si m'acabes de despertar i no hagués sentit res de tot lo d'avans.

-Ei Eura, ja estas desperta? Ara fa un moment que acaba de marxar en Fèlix, ha anat a prendre's un cafè que estava molt cansat. Com et trobes? -va dir tot d'un tir.

Parlava molt ràpid i jo no entenia ni la meitat de coses.

-Que ha passat? -vaig dir amb veu de cansada i sense ànims.

-Doncs que ahir estàvem practicant la coreografia, quan de sobte no se per quina rao, vas caure i et vas donar un cop al cap. Vas perdre una mica de sang i ràpidament vam trucar a una ambulància i ens van anunciar que no recordaries gaires coses. -va dir tranquil i com si això passés cada dia.

-I la meva mare? On es?

-La teva mare està a casa de la teva amiga Sheila, no em preguntis el perquè...

-Quan temps fa que estic aquí?

-Fa set dies que dorms. T'han tractat com si estiguessis en coma.

Em vaig mirar el braç que em feia mal i vaig veure el tubo del suero, el tubo per on m'havien alimentat durant set dies que havia estat dormint, set dies que havia estat ausent.

-Llavors si he estat set dies que estic aquí significa que el concurs aquell per al que m'havia esforsat tant, ja s'ha celebrat i jo no hi era? -vaig preguntar esperant-me la pitjor resposta.