Des de la finestra...

Una notícia inesperada.

No va poder contenir les llàgrimes, i li van començar a caure una rere l'altre. Es va tapar la cara amb les dues mans, deixant caure els coberts damunt de la taula. La meva mare es va sorprendre en veure la seva reacció. Ella no savia la història. Mentre consolava a la Sheila li vaig explicar l'història, encara que no hi havia gaire per explicar, ja que ja l'havia sentit a la televisió.

-Doncs quan et deixi a l'entremant, aniré a donar-li el condol a ton pare.

-Segurament voldrà estar sol mare.

-Però estar sol tampoc es bo.

Eren les quatre de la tarda, i tenia ensaig a les cinc. Em vaig vestir ja que teniem que agafar el cotxe a les quatre i mitja per poder arribar-hi bé. La Sheila em va ajudar a guardar els patins en una bossa i a escollir la roba de recanvi. 

-Emporta't la roba més sexi que tinguis, així te'l lligues segur.

-Va, no siguis tonta. Aniré normal.

Vaig agafar uns pantalos "pitillo" que s'en deien de color negre, una camiseta normal de maniga curta de color blau fuix amb un dibuixet molt macu d'un agaporni volant pel cel blau. I unes plataformes negres. La Sheila em va dir que estava realment sexi, però tampoc era per exagerar. Per sort tenia un bon cos, el ventre pla i un pit normal però tampoc petit. Tenia les cames curtes però fines. El que més m'agradava del meu cos, eren els meus ulls. Els tenia de color mel, però portava lentilles, ja que les necessitava. I em vaig enamorar d'unes de color vermell. I portava els ulls de color vermell.

En un obrir i tancar d'ulls estavem al cotxe de camí. En arribar, em van rebre a abraçades i petons unes quantes amigues que tenia allà. Els hi vaig presentar a la Sheila, però la majoria ja la coneixient, ja que no era la primera vegada que venia, ni la última. La primer vegada que va venir va ser quan s'en va enterar que estava enamorada d'en Raúl, el meu entrenador. Es va obstinar en que el tenia que conèixer i així va ser. En entrar vai mirar i remirar nerviosa tots els racons del establiment amb els ulls. La Sheila en seguida va comprendre el que passava.

-Tranquila Eura. Que tot anirà bé ja ho veuràs.

Volia dir-li alguna cosa, però només em va sortir un sonriure nerviós.

I finalment el vaig veure, allí estava tant preciós com sempre. Però aquell dia anava acompanyat d'algú, no savia qui era. També era bastant guapo, s'asemblava al Raúl, però em sonava d'alguna cosa. Però...de què? No m'enrecordava.

Al cap de 10 minuts ens va cridar per fer-nos saber que començava l'entrenament. Em vaig despedir de la Sheila amb un petó a la galta i una abraçada.

-T'observaré des de la grada. Tranquila, i ànims que tú pots amor. T'estimo.

-Gràcies petita, jo també t'estimo. Després ens veiem.

Em vaig separar d'ella i vaig anar junt amb les altres abaix a la pista. 

-Bé, primer de tot presentar-vos al meu cosí. Es diu Fèlix. Avui observarà l'entrenament i després serà un substitut meu quan jo falti a classe. Mentre, aquests dies anirà mirant i aprenent.

Ja el recorava. Era aquell noi que un dia m'havia fet correr cap a la carretera, aquell noi que un dia vaig abandonar a la meva millor amiga per poder salvar-lo, aquell noi que anava amb mateix col·legi que jo i que feia 2n de BAT. Aquell noi estava ara al meu davant. Vaig girar el cap i em vaig quedar mirant fixament els ulls de la Sheila. Estava blanca. Ella també s'en havia adonat.