Vaig despertar envoltada de parets blanques, un munt de persones em miraven i jo em sentia avergonyida. No reconeixia a ningú, totes les cares que em miraven eren noves per a mi. Parlaven entre ells però jo no podia arribar a sentir el que deien. De sobte em vaig fixar en un noi realment guapo, em sonava molt la seva cara però al intentar em feia molt mal el cap. El vaig tocar el front i vaig fer una ganyota en senyal de dolor. Em vam dir alguna cosa, però seguia sense entendre. Em vaig limitar a seguir tumbada en el llit on m'havien instalat i no fer res. Vaig fer una petita dormida. Al despertar-me em venien flaixos de coses que m'havien passat però com més coses intentava recordar, més mal tenía. Recordava la pista de patinatge. Un peu davant meu...algu m'havia fet la traveta. Recordava una caiguda, un dolor molt fort i la cara del meu entrenador molt aprop meu. Res més.
-On soc?- vaig dir molt fluixet, sense esperanses de que em sentís el noi que estava sentat al meu costat. Aquell noi que la seva cara em feia tant de mal recordar.
-Ets a l'hospital Eura.- em va dir acompanyat d'un somriure i una caricia.
-Que m'ha passat?- vaig tossir.
-Descansa, necessites dormir. Et juro que quan et despertis estaré aquí al teu costat i t'ho explicaré tot.- em va dir amb veu dolça.
Sense afegir res mes, vaig tancar els ulls. Vaig respirar profundament i ràpidament vaig començar a dormir.
KAMU SEDANG MEMBACA
Des de la finestra...
NonfiksiAquesta història tracta sobre una noia anomenada Eura que té 15 anys i és de Barcelona, quan tenia tres anys el seu pare es va morir per un accident de cotxe i per conseqüència la seva mare va caure en una forta depressió, on prenia antidepressius i...
