Em va acompanyar a casa. Em va dir que no tenia res millor que fer, que el seu pare necessitava estar sol.
-Ja has dinat?- vaig preguntar.
-No.
-Doncs si vols quedat a dinar a casa meva.
-Si la teva mare et deix...
Vaig assentir amb el cap. En aquell moment vaig recordar que aquella tarda tenia entrenament de patinatge.
-Però després tinc entreno, tindrem que dinar ràpid i si vols acompanyar-me, així...bo, ja saps...
-Es clar home.- em va dir donant-me un petó a la galta.
Vam arribar a casa meva en uns 15 minuts, vam anar lentes. Com si haguéssim fet un passeig. En arribar a casa, la meva mare estava preocupada, però va amagar el seu sentiment en veure que la Sheila era al meu costat. Com tots els pares la meva mare, tenia el costat dels visitants, el costat natural i el costat de monstre.
-Ai! Hola Sheila, no sabia que venies.- va dir ella dissimulant bastant bé la seva preocupació.
-Sí, ma convidat a dinar la seva filla.
-Sí mare, tenim que parlar. La Sheila té un problema a casa.- vaig dir jo.
-Doncs sort que he fet dinar per dos dies.
-Mare, no ens enganyis, sempre fas dinar per dos dies.
-Jajajaj.- va riure la meva amiga.
Elles ven seguir parlant mentre jo vaig agafar la motxilla i la vaig portar a la meva habitació. Em vaig posar roba més còmoda i vaig anar a la cuina on la Sheila i la meva mare estaven parlant de aquelles coses estúpides que es diuen quan no saps que dir.
-Avui he fet macarrons gratinats.
-Oh! Que bé! El meu menjar preferit!
-A si? Doncs mira quina sort, avui en podràs menjar.
-Porten tomàquet?
-Sí, clar!
-Mira doncs encara millor. Jajaja.
El dinar va transcórrer normal, la televisió estava al canal de sempre, a TV3. Miràvem les notícies. Dos minuts després em vaig maleir per haver encès la televisió. Estava sortint una notícia recent, una d’una dóna que havia mort apunyalada per un atracador que li havia volgut robar. A una dóna que tenia els mateixos ulls que la meva millor amiga. Uns ulls marrons profunda. Una dóna que jo la coneixia, que havia parlat moltes vegades amb ella. Una persona d’uns 45 anys. Una persona que es deia Estel i que era la mare de la meva millor amiga, Sheila.
YOU ARE READING
Des de la finestra...
Non-FictionAquesta història tracta sobre una noia anomenada Eura que té 15 anys i és de Barcelona, quan tenia tres anys el seu pare es va morir per un accident de cotxe i per conseqüència la seva mare va caure en una forta depressió, on prenia antidepressius i...
