Des de la finestra...

A vegades, necessites fer una cosa però en desconèixes els motius.

Vaig correr cap a ell, tant com podia. Tant com les meves curtes cames em van permetre. 

-Encara respira- va dir un noi que també havia anat corrent a ajudar-lo-, però necessita una ambulancia i ràpid. Jo vaig ser infermer, i he vist molts cassos així, no solen ser mortals però té un 70% que entri en coma si no l'observa un metge ràpid.

Sense pensar-m'ho dos vegades vaig agafar el mòbil i vaig trucar al número d'emergencies.

-M'han dit que tardaran 10 minuts.- vaig dir quan em van penjar el telèfon.

Jo conèixia aquell noi d'alguna cosa...de que seria? En canvi, quan va arribar l'ambulància i el van aixecar amb cura, el vaig reconèixer. Era un noi del meu institut, era 2 anys més gran que jo, feia 2n de BAT; la única vegada que havia parlar amb ell, va ser un dia que em va fer caure al terra sense voler, i em va demanar educadament, perdó.

-Algú de vostés conèix al noi?- va preguntar un dels nois que havia vingut amb l'ambulància.

-Jo el conec de vista, perquè va al meu institu.- vaig dir sense pensar.

La Sheila s'em va quedar mirant incrèdula, amb els ulls com a plats.

-D'acord doncs ens hi agrairia que vinguessin amb nosaltres.

Vaig anar directe a la part posterior del vehicle, amb la confiança de que la meva amiga m'imités i em seguís. Pero em comtes d'aixó vaig notar la seva mà al meu braç inpedint-me continuar.

-Que fas Eura? De veritat aniràs a l'hospital amb un noi que no coneixes de res? Amb un noi que només conèixes de vista?- em va dir mirant-me fixament als ulls.

-I que vols que faci? Està sol! L'haure d'ajudar...

-Doncs no comptis amb mi, ja ens veurem demà.- em va dir girant-se i caminant a tota presa.

En un moment vaig pensar de correr darrere seu i intentar convèncer el seu caràcter tossut, però quan es posa així, millor deixar-la sola, que pensi i el dia següent ja aclareriem les coses. 

En el hospital les coses van anar bastant ràpides del que m'hauria imaginat, vaig donar tota la informació que sabia sobre aquell noi, em van dir quatre coses sobre com estava per a que no em preocupés, que estava despert, tot anava bé però no podia rebre visites i que necessitava descansar, i després vaig marxar.

Ja eren les vuit de la nit i només tenia ganes de tancar-me a la habitació, dormir i olvidarme de tot el que havia passat. Però en aquell moment vaig recordar que en arribar a casa m'esperava una charla amb la meva mare.