Des de la finestra...

Ell mirava els meus ulls i jo contemplava els seus.

-No, jo i el meu cosí vam insistir en que ho canviessin de dia, i li vam explicar la teva història, i finalment ho vam acosseguir. I realment sort que has despertat perquè el concurs es demà. -va dir tant tranquil com sempre.

-Com? Demà? -vaig preguntar irònicament mentre em sentava a la vora del llit i feia forces sobrenaturals per poder-me aixecat.

-Sí, però seu home. No siguis impacient, després començarem la rehabilitació i ja veuràs que quedaràs com nova. Tu ets molt forta Eura. M'ho has demostrat en varies ocasions i crec que superaras això en un tres i no res. -em va dir amb aquella cara que m'enamorava.

Cada vegada que sentia una paraula seva, m'enamorava més. Em tenia boja.

Just en aquell moment en que ell mirava els meus ulls i jo contemplava els seus amb admiració va entrar en Fèlix.

-Eura!! -va dir cridant només entrar -com estàs?

-Bastant bé, però encara em fa mal el cap i el braç del suero.

-Es normal...