<<Riiiiiiiiiiiiiiing>>.
Era el despertador, la maldita màquina que sempre et desperta, per anar a l'infern. Per anar amb aquell infern que t'ajuda a guanyar-te un futur i uns estudis.
Em vaig atxecar amb mala gana i arrastrant el peus per terra. Em vaig rentar la cara i a continuació les dents. Ja que jo mai menjava pels matins. La meva mare sempre hem deia que era el menjar més important del dia. Pero es que jo acabada d'aixecar tenia l'estomac tancat i sense gana...
Ràpidament, em vaig vestir, vaig agafar la motxilla que ja la tenia preparada i vaig marxar.
L'institut va passar lentament, la Sheila no va vindre. Senyal dolenta. Només podia pensar en que aquella tarda tenia entreno de patinatge. I estava obligada a anari, ja que dos dies més tard tenia una competició molt important. El timbre va ser la meva primera satisfacció del dia. Vaig sortir corrent de classe, no ho aguantava més, necessitava un solució. Crec que vaig ser la primera en sortir del resinte. Eren les 3 en punt, si em donava pressa no cal que truqués a la meva mare per anunciar-li que arribaria tard a casa, perquè aniria a veure a la Sheila a casa seva. No savia perquè no volia trucar-la, ja que la meva mare i jo teniem molt bona relació i li explicava tot...suposo que era perquè tenia por d'obtenir una negativa com a resposta. Necessitava veure-la, necessitava parlar amb ella, necessitava aclarar les coses, necessitava saber si estava enfadada...
Però llavors quan només em quedaven uns 10 minuts per arribar a casa seva, va caure una gota, desprès dos i tres i quatre, cinc, sis i desprès una sèptima. Van caure vuit gotes, nou, deu gotes i onzes i dotze i tretze gotes, el cel es va posar negre i el sol ja no brillava. Vaig optar per còrrer cap a casa, però la vaig descartar en pensar tot la tragectoria que hi ha desde on estava situada fins a casa meva. Vaig còrrer com mai havia corregut, no savia que podia correr tan ràpid, em va agradat i tot còrrer sota la pluja. En un obrir i tancar d'ull ja era a casa seva. Em vaig secar una mica el pèl i la camiseta. Vaig trucar al timbre i per sorpresa meva la Sheila va aparèixer per la porta de l'entrada. Sense dir res em va abraçar i va començar a plorar.
YOU ARE READING
Des de la finestra...
Non-FictionAquesta història tracta sobre una noia anomenada Eura que té 15 anys i és de Barcelona, quan tenia tres anys el seu pare es va morir per un accident de cotxe i per conseqüència la seva mare va caure en una forta depressió, on prenia antidepressius i...
