Epíleg.

174 11 2
                                        

5 ANYS DESPRÉS.

-FELICITATS! -van dir tots a la vegada.

Avui feiem 4 anys que estavem junts.

Després de que em declarés a en Raúl, vaig entrar en una profunda depressió, en la qual vaig tenir que anar a un psicòleg i on l'únic suport que tenia era la meva mare, la Sheila i en Fèlix. En Fèlix em va ajudar moltíssim. Passavem moltes tardes junts, inclus algún que altre dia em portava de compres per animar-me...

I finalment al cap d'un any s'em ca declarar ell a mi, dient que feia molt de temps que estava enamorat de mi, i com que erem súper amics, li vaig dir que sí per donar-li una oportunitat i que no em passés com a mi amb en Raúl. Si li deia que no savia que la nostra amistat es trencaria i en aquells moments era a la persona que necessitava més. Vaig pensar que aquella relació no duraria massa. Però mira, aquí estem. Ara estic més enamorada que mai i fem 4 anys...que puc demanar més? Soc feliç. Per fi ho puc dir. SOC FELIÇ. Estic enamorada de la millor persona que podria haver imaginat mai, la meva mare i el pare de la Sheila es van casar, ara viuen junts a la casa de la Sheila. I jo m'he instalat a viure a la nostra antiga casa amb en Fèlix i estic de maravella.

D'en Raúl no en sé res. Sé, que fa 2 o 3 anys va deixar el grup de patinatge perquè, sense mi anava de malament a pitjor. Ah sí! Jo vaig deixar el patinatge. No podia soportar veure'l cada dia.

I doncs, aquí estic, disfrutant de la vida. La vida són dos dies, l'hem d'aprofitar.

Você leu todos os capítulos publicados.

⏰ Última atualização: Sep 10, 2014 ⏰

Adicione esta história à sua Biblioteca e seja notificado quando novos capítulos chegarem!

Des de la finestra...Onde histórias criam vida. Descubra agora