Premi Llibresebrencs 2019

CATEGORIA B- ALLÀ ON LES ESCALES S'ACABEN

Ja feia molt de temps, en un petit poble del nord d'Anglaterra, en un gran camp, vivia un nen orfe que es deia James, ell s'encarregava de cuidar al seu avi Digory.

La seva petita caseta corbada, vella, i plena de forats en els quals vivien un munt de ratolins, era la única propietat de la seva família.

La nit següent, James es va despertar i, va veure una petita porció de llum que li arribava a la cara. La llumeta es movia per tota la seva habitació fins que va enfocar a una capseta al costat del vell armari que contenia la joia més preuada dels seus records familiars, era un robí de la seva besàvia, la qual va morir després d'haver-lo vist néixer.

Uns instants més tard, la caixa es va obrir, deixant anar un fresc aroma de roses. Sense pensar-s'ho un instant, James va agafar el robí i va sortir al rierol a veure aquesta llum; pel que sembla, la llum acabava al final d'un camí, a la vora d'un precipici. En uns instants, van començar a formar-se unes escales daurades que, acabaven tan lluny que la vista ja no les podia arribar a veure acabar. El primer que va fer ell va ser mirar enrere, i començar a pujar les escales. No gaire després, es va deixar caure en sec a terra, estava molt cansat i el pobre, es va desmaiar.

En despertar, James estava esgotat i, de sobte, va començar a cridar i córrer cap a la seva caseta, però es va sentir una veu una mica estranya que li va cridar:

─Escolta, Que les escales van cap amunt! ─tot aterrit, James va parar i va observar la cara d'aquella cosa tan estranya que es movia. Semblava un mico amb els cabells marrons i amb dues ales de cigne. Era la cosa més estranya que James havia vist mai. De cop, el mico va començar a volar costa amunt, cap als núvols, o segons ell "al Palau flotant".

James va intentar superar la seva por, i li va parlar:

─Tu que ets? ─li va preguntar.

─El Servidor de convidats! És que no ho veus? ─li va dir el mico.

─No sé, és una mica estrany. Com et dius?

─Li va preguntar James.

Però abans que li pogués contestar, es va fer de dia, el mico va desaparèixer i, James es va desmaiar una altra vegada. Després, es va despertar al seu llit, amb el preuat robí a la butxaca del seu pijama.

Tot d'una no va voler fer res més que dormir, per poder tornar a aquest preciós penya-segat en el qual havia trobat les escales daurades.

A boca de nit, James es va despertar a la meitat d'aquelles escales; el mico el va ajudar a pujar-les, però eren tan llargues que fins i tot van parar tres cops per descansar.

Cap a les quatre del matí, es veia una punteta vermella. Només veure-la, el mico es va posar a fer salts d'alegria perquè ja havien arribat al seu destí: "El Palau flotant".

Res més arribar a dalt, les portes es van obrir dues portes gegantines, que estaven vigilades per dos girafes de color blau i verd, un color intermedi. Llavors, les girafes li van explicar el motiu pel qual ell hi era. La qüestió és que en aquell món, reclutaven els nens amb més imaginació del món perquè només ells podien arribar-hi gràcies a la seva imaginació.

Només entrar per la porta hi havia una cua llarguíssima de nens que anaven a fer aquesta mateixa prova, però la majoria d'ells, marxaven d'allí només entrar, ja que els encarregats de la revisió d'imaginació, amb la cara dels nens, ja sabien si valia la pena o no contractar a aquell nen.

Quan li va tocar a ell, li van dir que pensés en coses de fantasia, com aquell món; ell es va posar molt nerviós, però va ser un dels deu nens que van passar la prova.

Als deu nens que van passar la prova els van portar al castell, allí es veurien cara a cara amb la reina.

Només entrar James va començar a fer preguntes:

─Per què ens han portat fins aquí? ─va dir ell.

─¡Deixa de fer preguntes i mostra una mica de respecte a la reina! ─li va replicar la serventa.

─Però, però... ─va intentar dir James, però no li va servir de res. Per l'escala es va veure baixar a la reina, una persona el rostre li era molt familiar.

─Besàvia? ─va cridar James.

─Quant de temps, eh, estimat? ─li va contestar la seva besàvia Mary.

─Però ara no és hora de parlar de això ─li va replicar ella─. Resulta que uns follets del sud d'aquest núvol, ens estan pressionant molt perquè ens volen fer fora d'aquest lloc, i vosaltres els podeu vèncer tot i viure en el món real, i aquí, però només amb la imaginació ─li va explicar la reina.

El dia de la batalla només eren tres nens presents al front de batalla, i era una batalla molt difícil. Els tres van usar la imaginació per crear un mur gegant i, els problemes es van acabar. Així de fàcil va ser per a ells. Llavors, ja hi havia pau al cel. James va marxar amb l'alegria al cor perquè cada nit podria visitar aquell lloc i veure la seu besàvia Mary.