Premi Llibresebrencs 2019

CATEGORIA B- TAL DIA FARÀ UN RIURE

La consulta del doctor Nuet aquell dia estava plena de gent. Qui li hauria dit que ser somriuròleg seria tan rentable! Va ser dels primers valents que va estudiar per dedicar-se a aquesta professió. Va haver un dia en que la tristor es va convertir en una epidèmia, i la gent feia l'impossible per poder esbossar" un somriure a la cara. Com passa sempre, a molts no els va faltar temps per intentar treure'n profit (les entrades dels espectacles d'humoristes van augmentar deu vegades de preu!), i els somriures només se'ls podien permetre els rics. Quan la cosa va passar a ser greu, es va decidir abordar el problema des de la ciència, creant aquesta innovadora matèria d'estudi. El nostre doctor, tot s'ha de dir, va decidir dedicar-s'hi per diners, tot i que prompte va descobrir que era un expert en la matèria. Tots els pacients a qui havia atès s'havien pogut curar, i el seu nom havia passat de boca en boca fins a ser molt reconegut en el seu camp. Els somriures que aconseguia generar eren totalment vertaders, no com el doctor Boltó, que provocava uns somriures forçats, incòmodes, com els que fas quan saludes a algú que et cau malament o et fan somriure a una foto a la qual no vols sortir.

L'última persona qui havia atès era una jove amb una mirada buida, tot i que amb aires de superioritat, i li va recordar a la protagonista de la pel·lícula que havia vist la nit anterior. Després d'escoltar els seus símptomes, ràpidament va descobrir el problema:

- A vostè el que li passa és que se sent sola. No es preocupi, passa molt sovint en persones de la seva edat.

- Llavors no és greu doctor? Té remei? - va preguntar la pacient més calmada.

- Jo de vostè provaria amb tenir un nen - va respondre el doctor - tot i que ara mateix estan molt cars. Ja sap, la crisi. Li recomano un marit, que surt millor de preu.

El doctor li va fer prometre que li escriuria per confirmar els resultats (volia seguir amb el seu historial impecable), i la noia va sortir de la consulta decidida a buscar un jove fèrtil. Llavors va decidir prendre un descans (un doctor de la seva categoria s'ho podia permetre) i fumar-se la cigarreta d'un quart de dotze, que anava abans de la dos quarts de dotze i després de la del cafè de tres quarts i cinc d'onze.

El següent pacient que va atendre era un nen de 10 anys, segons la seva fitxa tècnica, el qual no podia passar-se el nivell d'un joc de mòbil molt popular entre els infants de la seva edat. Segons deia, era la riota de classe, ja que sempre anava bastants nivells per darrera dels companys (això li va saber molt greu al doctor, el nen li feia perdre clientela). El doctor li va recomanar comprar-se el mode Premium, que donava pistes, i mentre el nen marxava, pensava en la seva època, quan la popularitat es mesurava mitjançant la quantitat de rodes de cotxe que robaves a la setmana.

L'última visita del dia era un home turmentat, ja que cada dia donava una llaminadura a un gos que trobava sempre pel carrer, però no li havia contat a la seva pròpia mascota.

- Ajudi'm doctor! La cosa està molt malament. - Ha provat en deixar d'alimentar al gos del carrer?

- Crec que no ha entès bé el meu problema, doctor. El que vull es poder somriure a la meva mascota com feia abans de conèixer al gos, sense que noti res. El doctor li va acabar receptant 5 minuts de monòleg casa dia abans d'arribar a casa, i va decidir no comentar-li el fet que les serps no detecten els somriures, encara que el seu amo les estimi molt.

Llavors va tancar la consulta i va marxar amb pas tranquil cap a casa seva. Quan va arribar, va seure al sofà i es va posar a plorar desconsoladament. Como no havia ell d'estar trist, en la de misèries que escoltava cada dia!.