No sóc capaç d'entendre el que em passa... el que em va passar en un primer moment, en el que em passa ara. Que una persona es pregunti què collons li passa, i que el primer que li vingui al cap sigui la seva imatge. Res de pensar en el seu cos nu recolzat al teu. No. Pensar en la seva cara. En els seus bonics pòmuls que desdibuixen la perfecció per fer-la més imperfectament perfecta. En els seus ullets que ho observen tot amb una mirada simpàtica i que s'entristeixen quan veuen patir. Els seus llavis de color carmesí que es belluguen suaument quan aquesta mou el seu rostre en una dansa que pot moure universos. Els seus cabells, de color negre, de color marró. Baixen com una cascada resseguint la cara de la bellesa pura. El seu cos menut. La seva ment gran. Els seus pensaments inexpugnables, que ningú pot desentortolligar, només ella mateixa en el seu mar infinit de sentiments.
YOU ARE READING
Garbuix de Pensaments
RomanceSer incapaç d'expresar... Però amb una llibreta a la mà. Aquest sóc jo i aquest seré. Garbuix de Pensaments conté un recull de tots els relats que he fet, faig i faré, de manera que sou convidats a donar-hi un cop d'ull i a entrar dins el meu estran...
