Baixava les escales, lentament i esmaperdut en les seves cabòries. Pensava sobretot en la seva vida, sol com un mussol en un món de bandades d'ocells. Pensava sobretot en com la vida li girava l'esquena. Pensava sobretot a fer un gir a la seva vida, en treure's les pors i els complexos, en deixar de preocupar-se pel que dirien els altres i començar a actuar lliurement... però no ho podia fer. No es va donar compte, fins que hi va haver xocat, que ella es trobava just davant seu. Ella va perdre l'equilibri i, en un intent de salvar-se el va agafar de la camisa, arrossegant-lo al buit a ell també. Van rodolar per les escales fins a baix de tot, ell vermell i compungit de vergonya. Ella es va aixecar enfadada però a la que el va veure, va aparèixer un somriure picar als seus llavis. Va xiuxiuejar-li a cau d'orella que la seguís fins al punt mort de sota l'escala, amagats de mirades indiscretes. Ell no s'ho va pensar dues vegades i la va seguir fins aquell racó fosc. Va decidir que aquell era el principi i es va llençar fervorosament a l'atac. Va mirar-la als ulls, a ella li brillaven, i a poc a poc va anar acostant els seus llavis fins a provocar una explosió d'emocions quan aquests van contactar amb els d'ella. Es va enretirar uns segons, per comprovar la seva reacció. Semblava excitada i tenia els seus preciosos ulls tancats. Ell s'hi va llençar amb decisió i va romandre els seus llavis més estona enganxats als d'ella, fins que va notar com faltava l'aire. Va separar-los un parell de segons, i els va tornar a apropar ràpidament, abans que ella pensés que allò no era bona idea. Al cap d'una estona va notar com ella es cansava de sempre el mateix i, amb un rampell de gosadia que ell no havia tingut mai, se la va endur als lavabos del primer pis, allà sí que podien seguir tranquil·lament sense por de ser descoberts. Va col·locar les mans a la seva esquena, a l'altura dels ronyons, i a poc a poc va començar a canviar la direcció dels seus llavis, fent-los lliscar lentament cap a la barbeta i, llavors, al coll. Ella va proferir un estremiment fruit de la nova sensació i va aixecar el cap, convidant als llavis d'ell a seguir. Davant d'aquesta nova temptativa li va treure el jersei delicadament fins a deixar a la vista el seu bonic tors. Ella, en un atac de picardia va treure's els sostens, deixant a la vista dos bonics pits que d'aquí poc s'estremirien de plaer. Ell va tornar a pujar els llavis fins a arribar a l'orella d'ella i, a poc a poc, resseguint cada paraula i procurant que ella notés el pessigolleig del seu alè, li va dir, "et vull investigar, i per fer-ho, utilitzaré la meva millor eina, els llavis. Vull resseguir-te suaument fins a conèixer de memòria tot el teu cos, perquè tu m'has fet sentir per primera vegada el que sóc, un noi tancat en el cos d'una noia".
ŞİMDİ OKUDUĞUN
Garbuix de Pensaments
RomantizmSer incapaç d'expresar... Però amb una llibreta a la mà. Aquest sóc jo i aquest seré. Garbuix de Pensaments conté un recull de tots els relats que he fet, faig i faré, de manera que sou convidats a donar-hi un cop d'ull i a entrar dins el meu estran...