Relat 8.- Gel Perenne

52 4 0
                                    

Perquè els seus ulls color caramel poden fondre fins i tot l'avellana més agra en una magnífica explosió de sabors. Pentinar el seu cabell amb els meus dits i desfer tots els nusos de preocupació que hi pugui trobar, entregant bocins de mi mateix i matant-me lentament perquè ella visqui una vida senzilla, sense problemes. Resseguir-li la fina cara amb la mà mentre a poc a poc m'acosto cap a ella, fins a notar el nostre batec a destemps en cada vibració transmesa per l'aire. Finalment els meus llavis freguen dolçament la seva fràgil orella, mentre ella intenta retenir envà una esgarrifança i conté l'aire, aspectant. Deixo córrer el temps, és el meu últim moment. Finalment li dic amb un xiuxiueig quasi inaudible: Sigues feliç. Reté una exhalació d'indignació mentre gira el cap amb desconfiança, ja no hi sóc. L'observo des del meu amagatall, mentre per dintre una esgarrifança em comença a rosegar fins a empassar-me sencer en un mar de gel perenne.  

Garbuix de PensamentsDonde viven las historias. Descúbrelo ahora