Garbuix de Pensaments

Relat 21.- "Hola"

Asseguda a davant de l'ordinador ella es trobava, pensant en com començar a fer sentir amb paraules, desdibuixades a la vella pantalla, simples símbols sense significat que en conjunt podien formar la idea més bonica... o la més lletja. La inspiració va venir de sobte, com un suau cop dins del cap, com si toquessin la porta de la imaginació per passar a la realitat. Les lletres relliscaven des de la part posterior del cap, baixant com un gota d'aigua per la nuca, produint esgarrifances mentre avança lentament. Sola es mou fins al braç i agafant de sobte una velocitat impossible arriba fins als dits, que dirigeix per pitjar-la i quedar impresa a la pantalla. Just llavors, a plena inspiració, el telèfon mòbil va vibrar, impacient per ser agafat, gelós de l'ordinador. Ella mogué la mà i trencar el flux de paraules per poder llegir què havia creat aquella distracció. Va agafar aire fortament, com si anés a sota aigua. I és que certament sense alè es va quedar en llegir l'"Hola" d'aquell que sempre havia somiat. Va tancar els ulls per poder pensar millor, però només imatges seves li van vindre al cap. El seu rostre angulós, que marca la forma del crani i ressalta els pòmuls, on a sobre hi descansen uns perfectes ulls d'avellana que a tot observen amb aire crític. El nas arrugat cap a dalt i les celles corregudes cap a baix, formant una grotesca imatge que més irreal el feia. Els seus moviments calculats, per pentinar-se amb els dits distretament el perfecte cabell atzabeja, que tan boja la tenia. La forma de moure la boca quan parlava, com una segura inseguretat, com un paper que es vol trencar estirant-lo dels dos costats i no a través. Va agafar aire, commoguda per la intensitat de la imatge i una altra va venir a reemplaçar-la. La festa a la platja, ella completament nua sota la tovallola, estirada a l'hamaca gaudint de la música que de lluny sonava, quan de sobte ell apareixia davant d'ella, amb la lluna reflectida al seu pit brillant, ni musculós ni pla, simplement nu. Els abdominals que s'intuïen sota la pell, com deixant a la imaginació la feina de recrear-los. Els braços capaços d'agafar-la en volants si s'ho proposaven i les cames capaces de saltar tota una nit sense parar. A poc a poc es va acostar fins a tocar amb els llavis a la seva orella i, impregnant-la del seu alè i de la forta olor a xocolata calenta i a maduixes, li va dir amb un sospir: si vols, deixem fer. Ella sobtada per les paraules es va deixar arrossegar per ell, com una petita brisa que de seguida es torna en tempesta. La boca va resseguir el trajecte que li quedava de l'orella als llavis d'ella i, amb una acceleració final van connectar. El record dels llavis aspres, secs i durs, amb gust d'alcohol la van fer tornar a la realitat. Va tornar a agafar el mòbil. Un altre missatge li havia arribat.