No sóc ningú. No ets ningú. Tothom ens diu això, tothom ens vol fer canviar, ningú és tothom. A ningú agradem i ningú som. Si mirem al passat de ningú ens recordem indefinidament o és que ningú recorda qui va descobrir el foc. I si mirem al futur, ningú ha existit encara. Però si ens centrem en el present, ningú és res per nosaltres. Tothom és ningú, nosaltres som ningú. Ara mateix només som pensament, formats per la casualitat. Un Univers producte de la col·lisió de dos altres, una explosió que crea estrelles, que al seu temps quan moren expandeixen el que han confeccionat al seu interior. Aquesta confecció capaç de formar un planeta a la distància justa, amb les molècules adequades per formar vida. Vida que es va entrellaçant i evolucionant, moguda per la supervivència. Vida que forma vides al llarg de milers d'anys, fins a arribar a tu, a mi, a nosaltres, a ningú. És egoista creure que ningú és aquí per una raó. Perquè ningú és casualitat. Altrament, pensament ens forma, pensament som. Ningú pensa avui dia, ningú és important. Però si ningú pensa, qui ho faci, ja serà algú. Algú pensarà i ningú serà mai més. Ningú entén què està llegint, però algú ho descobrirà perquè ningú pensarà. No sóc ningú, sóc algú.
DU LIEST GERADE
Garbuix de Pensaments
RomantikSer incapaç d'expresar... Però amb una llibreta a la mà. Aquest sóc jo i aquest seré. Garbuix de Pensaments conté un recull de tots els relats que he fet, faig i faré, de manera que sou convidats a donar-hi un cop d'ull i a entrar dins el meu estran...
