La miro, ella em veu, i el silenci cau als nostres peus. Em mira, la veig, ni una paraula capaç de tombar la paret. Jo la miro, ens mirem, la quietud es fa patent. Ella em mira, ens veiem, un gran mal punyent. Vaig cap a ella, resant cap a terra. Ella es gira, mirant el cel. És que ningú li pot treure el maleït vel? L'observo, me la gravo a consciència al cervell. Delicades corbes, com d'un ocell. Rogencs fils pel cap li cauen, aquests a ningú espanten, tot el contrari, a mi m'atrauen. Agraciats pòmuls la cara sostenen, resseguir-los amb els dits m'esperen, dins el meu món d'imaginació infinita, on ella es gira i em diu que m'estima. Tant de bo tot fos més fàcil, una cara maca, delicada i gràcil, me l'aproparien fins a tenir-la amb mi, resguardada per sempre del mal del camí que de la vida és.
El miro, ell em veu, res diu per trencar el gel. Em mira, el veig, continua sense fer res per fer-me un maleït bes. Jo el miro, ens mirem, la quietud es fa patent. Ell em mira, ens veiem, la decisió en el seu rostre és absent. Ve cap a mi, mirant a terra. Jo em giro, resant al cel. És que ningú li pot treure el maleït vel? Sé que m'observa, que em grava a consciència. No és una persona agraciada, però té una carta amagada. Daurats fils de coure pel cap li cauen, reflectint per allà on passen. Prominent barbeta la cara emmarca, quina llàstima que aquesta no sigui gaire maca. M'imagino que em toca l'espatlla, i amb un sospir m'abraçalla. Tant de bo fos més fàcil, una cara menys bella, delicada i gràcil, me l'aproparien fins a tenir-lo amb mi, resguardant-lo per sempre del mal de camí que de la vida és.
ŞİMDİ OKUDUĞUN
Garbuix de Pensaments
RomantizmSer incapaç d'expresar... Però amb una llibreta a la mà. Aquest sóc jo i aquest seré. Garbuix de Pensaments conté un recull de tots els relats que he fet, faig i faré, de manera que sou convidats a donar-hi un cop d'ull i a entrar dins el meu estran...
