Ell tancà els ulls, i començà a moure la mà, sense un rumb fix, sense una idea, només amb el desig d'expressar allò que sentia. Enamorar-se és dur, pensava ell, però és el sentiment més real que he sentit mai. Perquè per ell, enamorar-se és felicitat, tristesa, alegria i dolor en un sol moment. La felicitat de veure-la cada dia, la tristesa de no parlar-hi, l'alegria d'un somriure i el dolor quan no va dirigit a tu. Però ell, petit com era, pensament minúscul en un maremàgnum d'accions, havia deixat d'estimar. El cor trencat en mil bocins, que ell creia que passava era fals. En realitat et trenques tot tu, ja no sents, veus o escoltes com abans, ja no beses, dorms o rius com ho feies, ja no menges, jugues o plores. Notes com una mà agafa el teu cor, el teu cervell i la teva ànima i comença a asfixiar-te. Ell això ja ho havia passat i un avorriment començava a expandir-se pel seu cos. Il·lús com era volia tornar a enamorar-se, tornar a sentir i viure, tornar a compartir i a pensar el millor del pitjor. Però no ho aconseguia, moltes venien i encara més se n'anaven, ningú s'hi quedava per gaire temps, al seu petit món. I era culpa d'ell, ho sabia, tot era culpa d'ell. Perquè el problema era que cap l'hi impactava tan fort com la primera ho va fer i alhora ell no deixava que cap impactés, per no ferir un cos masegat i torturat, un cos mutilat. Va ser llavors que va obrir els ulls i va mirar el paper, rèplica exacte del que sentia. Un garbuix de pensaments en un paper gris que antany havia estat blanc i pur, ara a més, esquitxat de vermell per les llàgrimes de dolor inconfessable.
ESTÁS LEYENDO
Garbuix de Pensaments
RomanceSer incapaç d'expresar... Però amb una llibreta a la mà. Aquest sóc jo i aquest seré. Garbuix de Pensaments conté un recull de tots els relats que he fet, faig i faré, de manera que sou convidats a donar-hi un cop d'ull i a entrar dins el meu estran...
