Ella la mar, serena i tranquil·litzant. Jo el cel, que l'esvalota amb una ràfega de pensaments, creant en ella una reacció totalment impredictible, fins i tot per ella. El cel observant-la sense poder tocar-la i ella intentant aixecar-se per crear en ell un sentiment desconegut. Un ésser els mira des del terra. Camina parsimoniosament i es col·loca allà on la mar ha fet de sorra les roques. Es pregunta si més enllà, a l'horitzó, de veritat arriben a tocar-se, o tan sols són imaginacions seves. El cel el contesta tapant-se i enfosquin allò que es pot veure, es protegeix perquè no vol que ella l'observi. L'home de la platja es fica a l'aigua, en una barcassa a la recerca del punt convergent del cel i la mar. Però mai arriba, sempre hi ha la mateixa distància. Cel i mar, mar i cel. Ell obligat a observar-la. Ella preciosa sense tenir constància del cel. Jo i ella, cel i mar... separats per sempre més en l'espai sense fi de la nostra existència.
YOU ARE READING
Garbuix de Pensaments
RomanceSer incapaç d'expresar... Però amb una llibreta a la mà. Aquest sóc jo i aquest seré. Garbuix de Pensaments conté un recull de tots els relats que he fet, faig i faré, de manera que sou convidats a donar-hi un cop d'ull i a entrar dins el meu estran...
