The stars are dying

Part 1

No podia respirar, estava enmig de la multitud, amb una ansietat que augmentava a cada segon. Del que succeís aquella nit dependria el seu futur. Tenia setze anys i portava preparant-se per aquell moment tota la vida.

La gent estava ordenada segons el seu origen i a cada hora cridaven als joves de la seva edat per classificar-los en la seva nova classe social. Aquella a la que haurien de pertànyer tota la seva vida. Els avaluaven mitjançant unes proves d'esforç i d'intel·ligència.

L'Annabeth provenia d'una família de Guardians i apart de tenir habilitats amb les armes era extraordinàriament intel·ligent. Per aquesta raó havia pogut estudiar amb les persones seleccionades de cada facció que sobresortien per les seves habilitats, però en aquell moment només podia pensar en les proves i en quina categoria li tocaria estar.
- I si no entro en els Guardians? I si...?
- Para! - va exclamar una de les seves companyes de classe, anomenada Cinthia- T'estàs estressant per res. Ets l'alumna amb més possibilitats d'entrar a la categoria de Guardiana! Estàs tota l'estona entrenant i estudiant! No et preocupis.
Però ella no ho podia evitar.

- Relaxat - va dir un dels seus amics que es deia
Peter, que provenia de la categoria de la Saviesa. Tot anirà bé. Jo estic ben tranquil. Mirant-ho bé, no mereix la pena estressar-se. Total... som els Seleccionats!

L'Annabeth va deixar anar un sospir exasperada per l'actitud del seu amic, que sempre passava de tot. Era el típic noi que tenia a la majoria de noies al seu darrera sense fer res.

Tanmateix, tot i que tenia una actitud que la treia de les seves caselles, l'havia fet costat des de des del moment que van néixer i era probablement la persona més despreocupada que havia conegut mai. De vegades no entenia com podia ser que fos el seu millor amic. Pràcticament no s'assemblaven en res. Ella sempre havia sigut sempre la més estudiosa, aplicada i amb una personalitat tranquil·la que transmetia confiança a les persones, mentre que ell era una persona que no parava mai, despreocupada de tot i que només pensava en el avui.

Tampoc s'assemblaven físicament. En Peter tenia uns ulls verds com els llacs del voltant de palau, un cabell sempre despentinat de color fosc, i sempre havia estat en forma -igual que ella- però l'Annabeth tenia el cabell d'un daurat fosc, curt, i normalment el portava lligat amb una pinça. Els seus ulls eren blaus com l'oceà. 

- El que tu diguis "don optimista"- va dir ella-.
En aquell moment van cridar a un altre grup i a la noia li va fer un salt el cor. Era el torn de la categoria de la Saviesa, entre els ells hi havia uns quants amics seus, per exemple en Peter.
⁃ Bona sort! - els hi va desitjar, perquè com dictaven les normes no els podria tornar a veure fins al dia següent, en el moment que anunciarien els resultats-.
Ell li va fer l'ullet i va desaparèixer entre la multitud. Al cap d'una estona que se li va fer eterna van cridar al últim grup del regne.

⁃ Selecció de Guardians!
Ella i tots els altres joves d'aquesta categoria -aproximadament uns cinquanta- van entrar a la sala. Allí hi havia unes taules i una zona d'entrenament. Aleshores els van dividir en dos grups i a ella li va tocar primer la prova teòrica. Es va sentar a la cadira, va respirar fons i va començar a contestar i es va enfocar completament en allò. Literalment el seu futur dependria del que passes allí. La majoria eren preguntes sobre la història del regne o de tècniques de combat i les va poder resoldre amb gran facilitat.

Abans de que s'adonés ja s'havia acabat el temps i van passar a la part física. De reüll, mentre anava cap a les armes, va veure els seus jutges, joves d'uns disset o divuit anys de cada facció, que havien sigut seleccionats específicament per avaluar a tots els adolescents del regne. Quan va arribar a la zona d'armes va agafar les que li agradaven més, l'arc, l'espasa i les dagues, perquè allí el que importava era destacar sobre els altres si volies tenir una entrada directa cap a la facció que volies. Seguidament es van situar davant d'un dels seus companys i va començar el combat. No passava res si acabaves ferit perquè una mica més enllà hi havien uns Guaridors.

El seu oponent era corpulent i atacava sense defensar-se. Ella es va adonar d'això hi ho va aprofitar al seu favor. Al cap de dos minuts, el noi era desarmat a terra i a punta de l'espasa de la noia. Un cop acabat el combat, ella el va ajudar a aixecar-se i es van saludar. Acte seguit van canviar d'oponent i es va quedar cara a cara amb una noia esvelta que s'entretenia massa en les floritures a l'hora d'atacar, com si la cosa més important fos exhibir-se i va pensar que segurament acabaria en la categoria dels Guaridors, amb aquells balls estranys que feien. Tots aquells pensaments van passar pel seu cap en un instant a l'hora que realitzava un atac directe contra la noia.
Dos victòries consecutives. A cada ronda canviava la seva tàctica, com si fos un camaleó.

A totes elles va guanyar. Un moment, entre combats, va mirar cap a l'estrada on estava el jurat i va captar que un dels nois l'estava mirant, avaluant les seves habilitats. Va mirar de distingir de quina categoria era pels colors de la roba, però a causa de la distància no ho va acabar de distingir.

Una estona més tard i molts combats després, va sonar un corn que indicava que la prova havia acabat. Ella exhausta, es va estirar sobre el terra, perquè l'adrenalina que l'havia estat acompanyant durant tot el temps l'havia abandonat. Uns instants després, una amiga seva dels Guardians, li va portar un got d'aigua i la va ajudar a aixecar-se. Juntes es van dirigir cap a unes tendes de campanya del costat del castell per poder descansar, perquè no podien abandonar el recinte fins el dia següent.

___

Aquesta es la primera part✨ espero que us hagui agradat i pròximament publicaré més!