A trenc d'alba un barquer fondeja al port,
Fa contraban de tendresa i de sort;
El rom l'embriaga, l'oreig l'acotxa,
Com la seva llar, l'oceà l'allotja.
Passa els dies navegant a alta mar,
A les horabaixes surt a observar,
A la coberta, les postes de sol,
Mentre les gavines fan l'últim vol.
És la seva vida; se sent feliç:
Sense rumb el seu timó condueix
La llibertat a son cor, sos records
A les venes; la seva pell ungida
D'estels i de lluna encèn aquest foc
Que a la primavera engendra les flors.
VOUS LISEZ
SONETS DE TREN
PoésieÉs un recull de sonets escrits mentre viatjo amb tren. El vaig escriure entre finals del 2019 i principis del 2020, si bé l'he modificat l'estiu del 2024.
