Ma vida enamorada
Fa dies que t'esper
i tu no apareixes enlloc.
T'observ des de la meva habitació,
però tanques les persianes.
Les campanes de l'altar,
que sonaren fa uns dies,
em pronuncien que demà,
demà serà un altre dia.
Tu i jo mai fórem estimats,
jo em vaig casar de jove
i tu amb ma cosina anares de boda.
Ella t'estima com ningú,
així que no siguis caperrut,
enamora't del seu aroma.
Ara et veig,
obris les finestres,
tanques els ulls,
i deixes que em foni amb els teus sospirs enamoradissos,
extranys i a la vegasa aferradissos.
Em mires,
em mires i em deixes amb ganes,
em deixes amb unes ganes de por,
de tenir per sempre el teu amor.
Ma home s'ha mort,
l'han mort amb l'espasa,
l'espasa del cavaller,
del cavaller que per mi filava.
Les campanes de l'altar,
tornen a sonar,
però avui per la mort,
de ma home estimat.
Tu em mires,
em regales un somriure,
i jo te'l torn amb llàgrimes,
llàgrimes vives i afectades,
amor meu, comprèn les meves llàgrimes.
No plor per la pèrdua,
plor pel teu cor,
per sentir-me estimada,
de la manera que hi vaig estar una vegada,
però no per l'home que em va enamorar.
Ma cosina t'estima com ningú,
així que no siguis caperrut,
enamora't del seu aroma.
Cada dia se'm fa més difícil
pensar que soc dona, sola,
vídua i enamorada de tu.
Aina Sastre, 29 d'octubre de 1780
YOU ARE READING
Si tanc els ulls... somiaré amb tu?
Teen FictionLa meva vida era normal abans de conèixer-lo. Si tan sols l'hagués conegut a ell i no la història que ens envoltava, a lo millor no l'hagués odiat des d'un principi. Una història que ens transportà dos-cents anys enrere, un al·lot maleducat al qui l...
