La veritat del que sento per tu.

Capítol 1: El dia en que tot va canviar

Era un 18 d'Octubre, era un dia qualsevol, amb l'única diferencia que era dissabte i ens disposavem a anar al circuit a veure les World Series by Renault.

Anavem al Circuit de Catalunya, perquè ta tieta Palmira, ens va dir que corries en cotxes de carreres i era gratuït anar-les a veure aquell cap de setmana. Jo no hi volia anar, a una nena d'11 anys, els cotxes li eren igual,però era un event diferent als que havia anat abans i vaig pensar que seria divertit. L'any anterior hi haviem anat, però per circumstàncies, no et vam veure córrer. Així que hi vam tornar a anar al 2008.

Dissabte, només hi anavem mon pare, els meus germans i jo.

Vam estar passejant per boxes i per tota la zona de darrera on hi havia muntades diverses activitats i jocs per als nens i adults. Quan van obrir el Pit Lane perquè la gent de les grades hi pogués anar i veure els pilots hi vam anar, però no sé per quin motiu no et vam veure en aquell moment.

A l'hora de la cursa, a les 14:00h, vam anar a la tribuna principal a veure com corries mentre dinavem amb els entrepans que ens haviem portat.

Va ser espectacular, mai havia vist cotxes de carreres tant de prop, i el soroll que feien i la velocitat a la que passaveu era al·lucinant. Aquell dia vas tenir un problema al cotxe o no sé que et va passar, fins a tant no hi arribo, però el dia següent vas sortir des de la 14ena plaça.

No t'havia vist mai, no sabia com eres, només sabia que tenies 18 anys, que la Palmira era ta tieta, i que corries en cotxes de carreres.

No sabia el que era l'amor, no havia estat mai enamorada de ningú i encara menys sabia el que se sentia quan estàs enamorat d'algú. Però aquell dia, tot va canviar. De cop i volta, sense fer res, va ser mirar-te i saber, descobrir que era l'amor.

Quan es va acabar la carrera, vam anar darrera els boxes, on hi havia tots el camions, estaves allà firmant autògrafs i fen-te fotos amb la gent que t'ho demanava. Ens vam posar a la cua, mentre firmaves autògrafs a la gent de davant, i no sabia perquè, però no podia deixar de mirar-te. Quan vas acabar amb la gent que tenies, al davant, mon pare es va presentar i et va comentar que treballava amb ta tieta i la coneixiem de tota la vida, ens havia vist néixer a tots.

Tu, com a bona persona, ens vas tornar la salutació, i ens vas fer dos petons i una abraçada.

En aquell moment, en veure aquells ulls tant blaus, vaig saber quin era el significat de la paraula amor. No sabia ni com ni perquè, però m'havia enamorat completament de tu.

Vaig estar tota la tarda demanat al meu pare que no marxessim del circuit, em volia quedar, volia tornar-te a veure, però mon pare em va dir que l'endemà hi tornariem, que diumenge hi havia més carreres i tornariem a veure't córrer, però que, havent vist tot el que haviem vist avisaria al meu cosí i la seva noia perquè vinguessin el diumenge, i, obviament, també vindria ma mare que el dissabte, no havia pogut venir, perquè treballava.