La veritat del que sento per tu.

Capítol 15: Revetlla de Sant Joan

Era dia 23 de juny, a banda de ser l'aniversari de ma germana, era la revetlla de Sant Joan.
Cada any, per la revetlla sortim a sopar a la plaça amb uns quants veïns. Aprofitant que estudio pastisseria i que m'agrada molt la cuina, cada any feia quatre coses per menjar. Em vaig passar tot el dia fent "Cistelletes de pasta filho, amb formatge de cabra, pebrot i ceba cruixent", "boles de formatge de cabra amb pipes pelades" i " crestes de formatge" i de postres vaig fer les típiques Coques de Sant Joan.
Se li havia acabat la bateria al mòvil i el vaig posar a carregar. Com que tinc configurat el instagram, que quan penjis una foto el mòvil m'avisi, va sonar el telèfon.
Em vaig quedar de pedra. No havies vingut a punxar, perquè havies tingut un desmai a Moscú. Què? Com? Per què? No entenia res. Em vaig posar molt nerviosa, el cor m'anava a mil per hora.
Vaig agafar a la Laura, una amiga que en aquell moment estava a casa, li vaig explicar. Em va dir que em tranquilitzés, que si havies posat que estaves bé, era perquè era veritat.
Li vaig enviar un whatsapp al Joel, aquell amic que era com una wikipedia de tu però amb més informació, per explicar-li i va al.lucinar.
- Com que el Jaume es va desmaiar?
- Si, per això no va venir a punxar.
- Ostres ,i com està? Està bé?
- Ell diu que sí, així que ens l'hem de creure, no?
- Si, home si, segur que està bé, que només ha sigut un ensurt.
- Si, segur que si, és el Jaume i sempre aconsegueix sortir-se'n de les coses i dels problemes.
Vam sortir a fora a la plaça com feiem cada any, i com de normal, tot el que havia preparat va volar amb cinc minuts.
-Nena, ets una artista. L'any que ve, per això, n'has de fer més, eh.
-Quin morro! Com funciona això? Jo ho faig i no els puc ni tastar, perquè en cinc minuts ja han volat?
- Exacte. Mira, si vols nosaltres et paguem entre tots els ingredients, et diem el que volem i tu fas el sopar, com un càtering. Nena que et surt molt bé.
- Home, això si que és veritat nena, et surt molt bé.
- Bueno, ja veig que el dia 22 i 23 de juny, no podré sortir de casa perquè hauré d'estar fent sopar.
- Exacte!
Menys a estones que reia, la resta d'hores que vam estar a la plaça, me la vaig passar pensant en el teu desmai a Moscú, només volia que estiguessis bé. Que només hagués sigut un ensurt.