La veritat del que sento per tu.

Capítol 3: El Jaume a la Fórmula 1

Des del dia 19 d'Octubre de 2008, no havia tornat a saber res més de tu.

Aquell dia, no recordo quin dia va ser, tornavem de Sant Julià. Estavem baixant les curves amb la ràdio posada, quan de sobte, va arribar la secció d'esports, i el locutor va dir que al pròxim gran premi d'Hongria de l'any 2009 de Fórmula 1 , Jaume Alguersuari correria amb l'equip Toro Rosso.

En aquell moment, em vaig posar molt contenta, després de nou mesos, et tornaria a veure, no en persona, però si per la tele conduint un cotxe de Fórmula 1. A partir d'aquell moment passaries a ser el pilot més jove en debutar a la Fórmula 1, amb només 19 anyets. Rècord que no et treuria ningú, fins l'any 2015.

A casa, ja era de costum veure les carreres de Fórmula 1, però amb la teva arribada a  aquesta categoria, em vaig afegir a veure les carreres amb la resta. Tenia algú a qui animar. Reconec, que hi havia carreres en les que patia, perquè se't parava el cotxe o et pasaven coses rares al Toro Rosso. Però en la majoria de les carreres, em divertia, veient com corries amb pilots com Fernando Alonso. Eres el nen de la Fórmula 1, el més petit, i, obviament, el que tenia menys experiència, però amb el temps li vas anar agafant el ritme.

Aquell any, crec, la teva família va pujar a Sant Julià. Jo, era a casa del meu padrí, i l'endemà quan vaig arribar a Sant Julià, els meus avis, tiets, pares, etc. em van dir que hi havies estat. La meva primera reacció, va ser posar-me a plorar, tenia moltes ganes de veure't i tothom sabia que havies vingut menys jo. 

El cap de setmana a sobre, els teus tiets Josep Maria i Carmen, van anar a casa la Palmira a Sant Julià. No tenia pensat anar-hi, no sabia que ells eren allà, només volia parlar amb ta tieta, demanar-li si tornaries a venir.

Quan vaig veure que hi havia gent, vaig decidir marxar, però abans que pogués començar a baixar la baixada, la veu del teu tiet va dir:

- Ets la Meritxell Pagès?

Em vaig girar i vaig dir que sí. Llavors algú d'ells, va dir que tenien una cosa per a mi, i em va donar el pòster que havies començat a repartir a totes les carreres.

Aleshores, els hi vaig demanar si tornaries a venir, sabia que havies estat allà el cap de setmana anterior, però tenia moltes ganes de veure't.

Ta tieta Palmira, em va dir:

- Si ara vingués el Jaume, que li diries?

Amb la veu tremolant i sense saber que dir, vaig respondre:

- Hola?

Tots es van posar a riure i els teus tiets van agafar el cotxe, i van marxar cap a casa. Segons més tard, ma cosina, que anava amb patins, no vulguis saber com va acabar baixant, i jo, vam també anar cap a casa.

Tota entusiasmada, perquè tenia el teu pòster, sense firmar, però el tenia, vam anar a Cal Xic ,casa dels meus avis, per la part de mon pare.

Hi havia l'àvia de ma cosina i la meva al menjador i només entrar els hi vaig ensenyar el pòster, estava super contenta, i em brillaven els ulls de felicitat.

El vam obrir , estava enrotllat, i quan ma àvia va veure la foto, de seguida, va dir:

- Aquest nen, és Alguersuari, no veus la cara que té, és la cara de la Palmira, és Alguersuari.

Realment, és impresionant el que t'assembles a ton pare, ja ho va dir l'àvia, ets Alguersuari.

Després vaig anar corrent a casa a ensenyar-li a ma mare, qui em va dir:

- Què? Estàs contenta?

- Moltíssim.

També vaig passar per casa de ma tieta i també dels altres avis. Tothom em veia la mateixa cara de felicitat, tothom deia el mateix:

- Estàs contenta? Se't nota als ulls.