La veritat del que sento per tu.

Capítol 14: Squire

Després de dos mesos de la cursa al Circuit de Catalunya, "Squire"havia de venir a posar música a Barcelona. Des de que tenia els 18, jo, encara no havia anat de festa. Tenia ganes d'anar-hi, però mon pare em va parar una trampa:
- De festa, ah si, perquè ve el Jaume a posar música?
- Què? Com ho saps?
- No ho sabia, però m'ho acabes de dir tu amb la resposta.
Es van posar tots a riure, mon pare i els meu germans. En principi mon pare em va dir que ell no m'hi deixaria anar, però que ja ho veuriem. Que no volia que allò acabés com a Montmeló, amb un segurata darrere.
El cap de setmana abans de l'event, em vaig trobar amb ma tieta i , després, més tard amb ma cosina, els seu nòvio i el cotxet.
Primer ma cosina, es pensava que el problema era sobre els estudis, que tampoc era una meravella, el meu profe m'havia dit de tot i des d'aquell dia no vaig tornar a classe. Així que no era l'únic probema que tenia en la meva vida en aquell moment. Però li vaig dir que no, que no era pel tema de pastisseria. I si no era pastisseria, per descarte, el tema era sobre tu.
Va arribar un punt que hem vaig posar a plorar i ma cosina em va abraçar i li vaig deixar anar aquesta frase amb llàgrimes als ulls:
- No vull estar així sempre amb el Jaume. Vull poder veure'l sense que cada vegada que em vegi, tingui ganes de denúnciar-me.
Vam anar caminant. I quan vam arribar a casa d'ells ens vam quedar a fora xerrant una estona. Una de les frases del nòvio de ma cosina va ser:
- Ves-hi, i vols anar? Doncs ves-hi, però hi vas sabent que hi poden haver consecuències. Perquè ja et dic jo que anar de festa i no trobar-te amb el Jaume serà imposible. Ara, hi vols anar? Ves-hi, però acceptant les consecuències. No si val dir, hi vull anar, però que el Jaume no faci res quan em vegi, perquè saps que si et veu el Jaume el primer que farà és avisar a seguretat. Ara, hi vols anar. Ves-hi!!!

El dia abans a la nit estava, encara pensant, si anar-hi o no, quan de sobte vas penjar un comunicat dient que no venies a punxar, que no podies venir per problemes personals. Primer vaig pensar que havia sigut algun petit problema, que no havia sigut res greu, però instants després, vaig pensar que havia d'haver passat alguna cosa méa greu, perquè no vinguessis a punxar.

Li vaig enviar missatges a ta cosina, estava molt preocupada, necessitava saber que t'havia passat.
Els va ignorar, com de costum.
Com que no venies a punxar no tenia gaire sentit anar de festa, així que no hi vaig anar.
Tot i així em vaig quedar molt preocupada perquè no sabia que t'havia passat.