La veritat del que sento per tu.

Capítol 7: Tornes a tenir nòvia

Un parell de mesos o tres més tard, a través de instagram, vaig veure que penjaves fotos amb la mateixa noia, i després de molt buscar i buscar, vaig descobrir que estaves sortint amb ella. No tenia ni idea de com us havieu conegut, ella era italiana i tu espanyol. La cosa es que estaveu junts.
El dia 25 de maig d'aquell any, a Sant Andreu, vam organitzar el dia del gran recapte pel rebost dels aliments.
Eren les onze del matí. Hora que començava tot el show. Només arribar, ta tieta em va demanar si podia fer algunes coses. Jo li vaig dir a tot que si, la vaig ajudar en tot el que va necessitar.
De seguida, va començar a venir gent, de la meva edat, edats més grans, de totes les edats.
Em vaig començar a relacionar amb unes noies que eren més o menys de la meva edat. Va haver un moment, en que van demanar dos voluntaris per anar a la Clínica Sant Jordi, que hi havia un carro ple de menjar. Hi vam anar, una noia i jo. No sé com va sortir el tema, vam començar a parlar de tu, i, casualment, aquella noia era de l'espanyol, igual que tu. Sabia qui eres i, quan vam arribar a la plaça amb el carro, vaig veure el teu cotxe baixant per la rampa del pàrquing. Em vaig posar super contenta, vaig anar a buscar a ma mare i a mon pare i els vaig dir que estaves allà. El David, que en aquell moment estava sortint amb l'Elma, va dir:
- El Jaume fill?
- Si, el Jaume fill.
No sé perquè, però li va sobtar que fossis allà.
Vaig agafar a la Marta, la noia amb la que haviem anat de voluntària a la Clínica, i vam anar corrent a saludar-te, però quan vaig veure que tenies nòvia, ens vam aturar. Només sortir de les escales del pàrquing, vas tenir totes les teles a sobre teu. Després quan et van deixar estar, la Marta i la seva amiga volien una foto, així que la vaig tirar jo. Em vas mirar de forma rara, i em vas dir "hola". T'en recordaves de mi.
Vas pujar a l'escenari a dir quatre coses i aleshores vas anar a la taula a ajudar. Jo també anava a la taula. Quan vam arribar ma mare va dir:
- Ai, hola Jaume, ja has conegut a ma filla?
Llavors vaig aparèixer per darrera i vaig dir:
- Hola sóc jo.
- Si, ens vam conèixer a Sant Julià.
- I una merda- vaig pensar.
Ma mare es va tornar a dirigir cap a tu i va dir:
- A veure, si li treus aquesta bogeria que té per tu.
- Què? Mama fa molt bon dia, no l'espatllem.
I ta tieta ens va presentar a la teva nòvia. Em va semblar simpàtica, vaig estar parlant amb ella una estona. Al cap d'uns minuts va venir el David, necessitava fotos per la revista de Sant Andreu. Aleshores hi havia la Palmira i vas dir:
- Palmira, que es esto, aquí no viene nadie.
I nose qui, va fer la broma de:
- Es que es perquè estàs aquí.
En aquell moment, et van agafar per anar a gravar el video que havieu de dir : Amics, gràcies per venir.
Ens vam quedar la Chiara, ma germana i jo, i just en aquell moment, va venir una dona super carregada. Les tres ens vam mirar, i va ser un: tots els aliments a la caixa del Jaume. Així ho vam fer, vam posar tots els aliments a la teva caixa i quan vas arribar vaig dir:
- Que deies, que no venia ningú? - jajajajaja.
Després em vaig posar a parlar amb la Chiara i vam anar a colocar els aliments al seu lloc, mentre parlavem. Em va semblar simpàtica.