La veritat del que sento per tu.

Capítol 5: Després de 4 anys ens tornem a trobar.

Era dia 12 d'Octubre de 2012. Havies estat tota la temporada de 2012 retransmeten les carreres de Fórmula 1 amb la BBC Radio. Però a les últimes carreres no hi vas anar. Aquell any va coincidir amb el 60è aniversari de ta tieta Palmira.

Durant tota la setmana havien estat anunciant per la tele que aquell cap de setmana hi havia la fira del Torró i la Xocolata a Agramunt i com, que l'any següent volia estudiar pastisseria li vaig dir a mon pare que hi volia anar.

Mon pare sabia que, aquell cap de setmana pujaveu a Sant Julià, no estava segur si tu pujaves o no, però si que sabia que pujaven tots els altres. Tot i així, mon pare s'ho va tenir callat i vam anar a Agramunt el divendres. El dissabte el matí, com de normal ma mare treballava, així que fins a la tarda no vam poder pujar a Sant Julià.

Quan vam arribar, com que des de casa meva es veu perfectament casa de ta tieta, em va semblar extrany que hi haguessin tants cotxes. Ma germana anava a buscar a les seves amigues, així que li vaig demanar si em podia acompanyar a veure que passava. Aquesta, em va dir que no, així que hi vaig anar jo sola.

Quan vaig arribar a casa de ta tieta, de seguida vaig detectar el Mitsubishi de ton pare, el Audi de ton tiet i els altres cotxes no els coneixia, però vaig sospitar que era perquè estaveu tots allà. A casa de ta tieta hi havia els llums tancats així que havieu d'estar pel poble. Vaig baixar corrent a buscar a mon pare i quan el vaig trobar li vaig dir:

 - Papa, hi ha els pares, els tiets del Jaume.

I aquest em va dir:

 - Hi ha el Jaume!!!

 - Què? Ho sabies?

 - Sí, estan aquí des de dijous a la nit o des de divendres.

 - I t'ho has callat durant tot el viatge?

 - Si t'ho hagués dit no haguessis volgut anar a Agramunt!!

 - Obviament, no hagués volgut anar a Agramunt!!!

Després d'aquesta petita conversa vam anar cap a Cal Xic, i a mig camí, a Cal Torrents, estaveu fent un dels jocs que us havia preparat la Palmira.

Vaig anar amb mon pare fins a Cal Xic i al cap d'uns cinc minuts vaig tornar a baixar, per veure si ja havieu acabat,havieu sortit de Cal Torrents. Just quan girava pel carrer que donava la volta a la poma, us vaig veure sortir. Em vaig esperar, per veure si hi eres o no, i quan et vaig veure em vaig posar super contenta. La Xispa, es va despistar, així que vaig aprofitar per cridar-la i va venir cap a mi. Llavors ta mare la va cridar, i va anar corrent cap a ella. Quan passava pel costat de ta tieta vaig dir "hola" i ta tieta em va agafar i em va dir:

 - Ven aquí, anda, que te presento!!

 - Què? No, no, no, no, no.

 - Que si, va!!

- Vale, espera un momento.

Llavors va ser quan ta tieta va dir:

 - Jaime te presento a la Meritxell! - i no se que més va dir.

I tu, com a bon nen que eres em vas donar dos petons i una abraçada, acció que va repetir ton pare.

Vaig preguntar si us podia acompanyar als llocs que us faltava anar i em van dir que sí, i no em demanis perquè, però em vaig passar tot el camí parlant amb ta mare.

Vau anar a la plaça de l'església a fer el joc d'imitar pel·lícules i després vau anar a fer l'última prova, que era anar a Cal Xic a fer tres tirs a cistella, prova on no en vas encertar cap de les tres.(ehhhh). Cosa difícil de creure en algú que és més alt que jo.(jajajajaja).

Allà vaig parlar amb les meves cosines, qui el dia abans, havien estat de festa a casa ta tieta a la nit, i on es van poder fer tots junts la foto amb tu.

Tot seguit vau anar a casa la Palmira, on vau fer l'entrega de premis i no se que més. I on ton pare ens va fer la foto que, ara, encara, tres anys després estic esperant.(tot i que sé que no arribarà).

Aleshores vaig marxar i quan vaig ser a baix els nens van dir que volien un chupa-chup. Així que vaig tornar a pujar amb els nens.

L'última vegada que vaig pujar estaveu agafant les coses per marxar cap a la Cerdanya, els joves anaveu a "dormir" a la Cerdanya. Així que abans que marxessiu et vaig agafar i et vaig demanar si podies parlar amb ta germana per si podies venir a la Monlau. Al final no vas acabar venint.

M'havia agradat molt veure't i feia poc temps m'havies firmat la foto i el pòster que li havia donat a la Palmira perquè firmessis, així que, després de gairebé un any sense veure't per la tele ni per enlloc, era feliç de tornar-te a veure, encara que no t'en recordessis de mi.