La veritat del que sento per tu.

Capítol 4: Totes les carreres de Fórmula 1, no me'n vaig saltar cap.

Del 26 de juliol de 2009 fins al dia 27 de novembre de 2011, no em vaig perdre cap de les teves carreres.

Va haver moments, en certes carreres que vaig haver de tancar els ulls per no veure com xocaves contra una valla o com xocaves contra algun cotxe o com xocaven amb tu. Però la majoria de les carreres van ser divertides i no vaig haver de patir (jajajajaja).

Va haver dies que fins i tot estava malalta, al llit, però a l'hora de la carrera, m'aixecava perquè et volia veure córrer. Tant si era al matí, al migdia o a la tarda.

Mai ningú m'havia fet aixecar tant d'hora del llit, però tu ho vas aconseguir. Valia la pena aixecar-se per veure't córrer.

Hi havia diumenges que anavem a dinar fora, però com que tant, el meu pare, com el meu germà,com jo voliem veure com corrieu sempre buscavem un lloc on hi hagués tele per veure les carreres.

Fins i tot, el dia 22 de maig de 2011, que ma germana feia la comunió, celebravem la festa als locals de Sant Pacià, a l'hora de la carrera estavem tots a baix al bar mirant la carrera, a veure com t'anava aquell dia. Hi erem tots menys ta tieta que era al circuit, veient-ho en directe des de la zona vip, on estava la teva família.

Aquell any, hi va haver l'anomenada setmana blanca, que va coincidir, amb els entrenaments a Montmeló i com que varen sobrar passes, ta tieta li va dir a ma cosina i al meu tiet si hi volien anar. Quan ma cosina m'ho va explicar, em va fer molta ràbia, jo era a Sant Julià i ella t'havia vist córrer en directe amb un cotxe de Fórmula 1. Però no va canviar res amb ma cosina, ni la vaig odiar durant 1 any ni res d'això, tot va seguir igual.

El dia 13 de novembre de 2011, hi havia la carrera a Abu Dabi, i ton pare era allà, així que no podia estar al Sant Jordi, al gran event de motos que havia organitzat o ajudat a organitzar, i com que era l'aniversari de mon germà, la Palmira ens va donar entrades per anar a vaure les motos, ja que ton pare no hi podia anar. En principi jo no hi havia d'anar, però com que no se qui va fallar, em va tocar anar-hi.

Va ser un dia espectacular, primer, al migdia, carrera de cotxes, i a la tarda, sort que vaig dir que si, espectacular actuació de motos al Palau Sant Jordi. Va ser espectacular veure com saltaven les motos per allà. Al final hi vam anar, mon pare, mon germà, el Sam i jo. Va ser tota una experiència.

Fins i tot, ens va fer gràcia perquè hi havia un dels que feia exhibicions amb moto que es deia Tom Pagès. Va ser espectacular.

A l'última carrera, 27 de novembre, que mai hagués dit que seria la teva última carrera com a pilot de Toro Rosso, ens vas fer patir fins l'últim moment. Quan faltaven cinc voltes perquè s'acabés la carrera es va parar la tele, però mon pare ja estava preparat per si passava, així que va endollar l'altra tele i vam poder acabar de veure la carrera.

La carrera, avançament, que més em va agradar d'aquella temporada, va ser al Gran Premi de Corea , on a l'última volta li vas prendre la setena plaça a Nico Rosberg, aquell avançament a l'última volta em va encantar.

El 14 de desembre, vaig estar pendent de que deien a la tele si seguies amb Toro Rosso o que passava. A l'hora de sopar va baixar mon pare de treballar i només entrar va anar cap al menjador i va dir:

- Han fet fora al Sébastien Buemi.

- Per tant, el Jaume es queda, no? - vaig dir jo.

- I, al Jaume també!

- Què? No pot ser!- vaig cridar.

M'en vag anar corrent a l'ordinador a veure si era veritat, no podia ser, tu, no. Vaig entrar a la web del Marca, i hi havia publicat el que m'havia dit mon pare feia dos minuts. Em vaig posar a plorar i m'en vaig anar corrent a la meva habitació. Al cap d'una estona van pujar els meus germans a dormir i mon germà abans d'anar a la seva habitació, va venir i em va dir:

- Ha sortit el Jaume per TV3, parlant de la seva sortida de Toro Rosso.

L'endemà al matí em vaig quedar una estona mentre no marxava cap a l'escola per veure si tornaven a repetir la notícia i, si, la van repetir. Sota la teva cara, posava "expilot de Toro Rosso". No vaig poder evitar posar-me a plorar.

De camí cap a l'escola hi havia un quiosc i un home que havia vist la notícia i estava comprant el diari va dir:

- Ja era hora que el fotessin al carrer, aquest noi no valia per a res, era massa jove i parlava massa.

Mon germà, que també anava amb mi a l'escola, va veure que m'estava posant a plorar i em va agafar i em va dir:

- El que ha dit aquell home, saps que no és veritat! I si diu això del Jaume és perquè no el coneix!

I aquella frase em va fer somriure.

Al entrar a la classe, tothom havia vist la notícia. Hi havia els nens que no sabien fer res més que criticar i al final em va venir el meu profe d'educació física, que era l'assignatura que ens tocava i em va dir:

 - Ese tío era oro! Pasa de lo que diga la gente, ese tío valía mucho, su salida del equipo ha sido muy injusta!

I va ser la segona persona que hem va fer riure aquell dia.

El director i la resta de professors pensaven igual que el d'educació física i m'ho van fer saber.

Al migdia sempre marxava amb una noia cap a casa, però abans d'arribar a casa vaig passar per Miatec, necessitava un abraçada de la Palmira qui va dir:

- Bueno, ara no passa res, el Jaume és fort i segur que d'aquí poc el tornarem a veure córrer. No hem de pensar en negatiu i dir "ah, no , és molt injust", perquè això ja ho sabem, però no hi podem fer res, només podem mirar endavant.

Aquell any els del Indoor Karting havieu de fer una exhibició al Palau Sant Jordi i volia veure't, però al final es va acabar anul·lant.

A canvi, vas fer el dinar i partit de fútbol, amb els del club de fans, lloc on tampoc hi vaig poder anar perquè havia d'estar a l'obra de teatre fent els Pastorets. Li vaig demanar a mon pare que m'hi deixés anar, però aquest em va donar un "No" rotund.

Aquell any, per reis, un dels regals de casa els avis, va ser la postal, foto, que havies donat al dinar del club de fans, on sorties amb la cara pintada, era una foto en blanc i negre. Va ser un dels millors regals de reis, era difícil triar el millor de tots(jajajajajajaja).