La veritat del que sento per tu.

Conclusió del llibre

He escrit i t'he enviat aquest llibre, que només el tens tu, perquè volia que sapiguessis el que sento per tu.

Totes les coses que hi ha escrites en aquest llibre són certes, han passat de veritat. Potser he maquillat, molt poc, algunes coses que sabia que havien passat, però que no recordava exactament com havien anat, però tota la resta és tal i com va passar. Si vas llegir el missatge de facebook, hauràs vist que he canviat, he afegit i eliminat algunes coses, perquè em vaig adonar que m'havia passat amb algunes frases i ho he canviat, però tota la resta és veritat.

Pretenc que, amb aquest llibre, entenguis una mica més el perquè t'estimo tant.

Per ser com ets, per ser tu, el Jaume i no un famós amb una màscara.

Perquè m'agrada molt tot el que fas, quan alguna cosa t'importa de veritat, fas tot el possible perquè sigui el que sigui, funcioni.

Quan estaves a la Fórmula 1, i et veia córrer, veia un noi que treballava fent el que li agradava, que conduir cotxes de carreres era la teva vida. Però a vegades, la visió que tenim de les coses canvia, ja sigui per motius personals, professionals, o ambdós a l'hora.

I ara, fins i tot abans, quan ho combinaves amb les carreres, veig que la música t'apassiona, li poses eforç i dedicació. I això m'agrada, veure com algú lluita per aconseguir el que es proposa fins a aconseguir-ho.

Tothom té defectes, ho sé. I no et diré que ser de l'Espanyol no en sigui un, jajajajaja, és broma, però conec a molta gent que encara és pitjor, són del Madrid.

Si hagués de triar un defecte, suposo que seria, que no em deixes parlar amb tu, que a la primera de canvis vas directament a la solució més senzilla, que és avisar a seguretat, com va passar a Montmeló, que si, divendres molt bé, et vaig donar el nino, ens vam fer la foto, vam estar parlant, tot el que vulguis. Només volia recordar, que era veure't córrer en directe. Però el fet és que et va molestar que fos allà. Em vas mentir dues vegades. I dissabte, que era la carrera, i et volia veure córrer en algun lloc que es pogués contar la posició,( el divendres havien sigut entrenaments), no em vas ni deixar parlar amb tu, vas avisar directament a seguretat.

Mira, jo no vull estar sempre així amb tu. No vull que cada cop que vagi a algún lloc on tu hi participis, acabem així, tu enfadat perquè sóc allà i jo amb un segurata darrere.

Vull poder anar a les sessions de DJ SQUIRE que facis a Barcelona. Que si decideixo anar-hi no avisis ni a seguretat ni a ta tieta Palmira, perquè avisi a mons pares. En aquestes ocasions no els hi hauré dit cap mentida, només que no els hauré dit tota la veritat. Que vaig de festa amb una amiga.

Vull, que si vaig a algún lloc on hi participis, no tinguis ganes de denúnciar- me pel sol fet de ser allà.

Jaume, t'estimo!!!

Sé que per una persona com tu, és difícil d'entendre, que ja sé que estem en dos mons molt diferents, però t'estimo i no puc evitar-ho.

Vaig intentar oblidar-me de tu, vaig intentar sortir amb un noi de la meva classe, però em va dir que no.

Primer tenia molta por de que hem digués que si, sentir alguna cosa per algú altre que no fossis tu em feia por.  Volia que la resposta fos una senyal del que havia de fer amb la meva vida. Si seguir enamorada de tu, o fer el que la majoria de gent volia, oblidar-m'en i sortir amb algú que no fos d'un altre món.

La resposta va ser molt clara. Em va dir que no. Així que ja sabia el que havia de fer. Anar directe a la única persona que he sigut capaç d'estimar des de fa 7 anys, tu.

Des de la teva sortida de la Fórmula 1, he escoltat i m'han dit coses, que pensava la gent de tu, que no m'han agaradat i altres que si. Però m'és igual el que pensi la gent de tu. Sé perfectament el que sento per tu i no canviarà per molt que la gent digui que ets un nen mimat, que tot el que has fet ho has pogut fer perquè ton pare t'hi va posar, que ets un cregut, m'és completament igual. Jo t'estimo.

L'altre dia, quan escrivia aquest últim capítol o conclusió com li vulguis dir, vaig pensar acabar-lo amb frases que reflecteixin una mica coses sobre tu i sobre el fet d'estar enamorada de tu, i vaig trobar aquestes tres que em van agradar molt.

La primera és sobre tu, sobre el que feies quan la gent et criticava. Deixar que pensessin el que volguessin, tu saps el que vals. T'importava ben poc el que digués la gent i si deien coses que tu sabies que no eren certes els deixaves per idiotes, respondre era posar-se en el nivell d'ells i tu estaves molt per sobre.

" Cuando te critican es mejor sonreír, decir "Gracias" y continuar, antes de caer en el mismo acto de mediocridad"

Les altres dues són una mica, tot el que he hagut de posar dins el meu cap, per no rendir- me i no ignorar el que sento per tu, per lluitar, per aconseguir que ho entenguis, per buscar una oportunitat amb tu.

" Persiste, si todo fuera facil, cualquiera lo lograría"

" Cuando te digan:
- tu no puedes!!
Diles:
- Mira como lo hago!!"

Així que no pensis que mai deixaré de buscar-te, que mai deixaré d'estimar-te, perquè no ho faré. Sempre et buscaré vagis on vagis i sempre t'estimaré, passi el que passi.

T'estimo molt Jaume.