La veritat del que sento per tu.

Capítol 12: T'estimo!

Després d'aquell cap de setmana, tot el que volia eren respostes, senyals, alguna cosa que em fes veure que tot allò no havia passat. 

El dissabte, després de tot el sarau, vam anar a dinar a casa i quan vam acabar vam anar a buscar a ma mare amb el cotxe a la feina per anar a l'hospital a veure el nou Guim. Just, quan erem allà va trucar la Palmira per telèfon. En aquell moment, només hi havia ma cosina i la seva sogra, encara que fossin minuts vaig plorar, però en aquell moment, les llàgrimes no eren de tristesa o de ràbia, sinó que eren de felicitat, d'alegria.

Al sotir de l'hospital, ens en vam anar de seguida cap a Sant Julià, i un cop allà, diuen que els aires de muntanya ho curen tot.

Aquell dimarts, et vaig enviar aquest missatge per facebook, missatge que segurament hauràs ignorat:

"Jaume, no tornis a Londres, siusplau.

Em sap molt de greu si et va molestar que vingués a Montmeló, només volia dir-te hola, donar-te el nino, fer-me la foto i deixar-te en pau. Molestar-te no entrava dins els meus plans de cap de setmana.

Sé que marxaràs a Londres o fins i tot ja seràs allà quan ho llegeixis, si es que ho llegeixes, però vull que sàpigues dues coses:

La primera, que em van donar dos atacs d'ansietat el dissabte; un quan vaig veure que havies avisat al segurata i em vaig donar compte de que m'estava seguint el segurata, en aquell atac d'ansietat, em pensava que em moriria; i l'altre quan marxava del circuit, em vaig trobar amb uns amics que havien deixat un cotxe per lo del tintin, quan marxava del circuit, que el meu pare va trucar i vam quedar que em venia a buscar, em va donar l'altra atac, perquè  el divendres m'havies dit que tornaves a Londres i no volia que marxessis. No et volia perdre un altre cop.

I la segona cosa que et volia dir era que, en cap moment, la meva intenció va ser molestar-te, així que et demano perdó per si ho vaig fer. I, si, et vaig mentir , quan et vaig dir que estava bé, que tot estava bé, perquè la veritat es que res va bé des de que estàs a Londres, i no pot anar bé, perquè t'estimo des de fa 7 anys. Una altra cosa que se't escapava. No ens vam conéixer a Sant Julià ara farà 3 anys sinó que ens vam conéixer aquí a Montmeló fa 7 anys.

Quan vareu venir a Sant Julià no esperava que t'en recordessis de mi, havies estat a la Fórmula 1, i havien passat moltes cares per davant teu. Però quan et vaig veure divendres, i em vas dir hola i t'en recordaves de mi, , el primer que vaig pensar va ser en demanar-te perdó, per haver fet coses que no tocava fer, com per exemple anar fins a casa teva a molestar-te (segons tu). Però no vaig poder, vaig pensar que em veuries com a una noia estúpida i m'envieries a la merda.

Així que et demano perdó per facebook, per haver anat a casa teva fa 2 anys i per haver-te molestat aquest cap de setmana a  Montmeló, per ser una egoista i pensar només en el que jo volia en aquell moment.

Quan vaig arribar a casa divendres i em van dir que havia sigut la Palmira qui havia trucat per dir que estava a Montmeló, em vaig enfadar, perquè havia estat tota la tarda confiant en tu, i m'ho havies negat dues vegades.

Si el teu objectiu era que t'odiés després d'avisar al segurata, ho sento, però no ho has aconseguit, perquè encara t'estimo molt més del que t'estimava abans.

Sé que ignoraràs aquest missatge, com fas amb tots els altres,aixi que només volia que sapiguessis , que facis el que facis , vagis on vagis, sempre t'estimaré. Perquè no estimo només al Jaume Alguersuario no estimo només a Squire, estimo al Jaume sense Alguersuari i sense Squire, el Jaume que ets quan ets una persona humana. Quan no t'importa el que pensi la gent de tu. Quan ets Jaume sense cognom darrera. Quan ets tu i no algú disfressat a qui li han posat de nom Jaume Alguersuari. Que m'és igual el que digui ton pare,que si torno a venir a casa teva, em denunciarà i m'és igual que el dissabte haguessis avisat al segurata. Que el que sento per tu, no ho aturarà ni un segurata ni un poli.

Que ets l'única persona, que he sigut capaç d'estimar durant 7 anys.

Que vaig intentar oblidar-me de tu, com tota la família Alguersuari estaveu desitjant, fixant-me en algú del meu barri, en algú proper, que no fós d'un altre món. Però, en la primera carrera de Fórmula E, vaig recordar on t'havia conegut, i que mai et podré canviar per ningú més, que no hi ha un doble Jaume Alguersuari, i que no podré deixar d'estimar-te mai.

Sé que segurament penseràs que sóc estúpida dien-te tot això quan estàs a dues hores d'avió de Barcelona, però, estic farta de ser jo la que calla sempre.

Només volia ser sincera amb tu, i dir-te encara que ho ignoris, el que sento per tu des de fa 7 anys.

Si, finalment, el llegeixes, m'agradaria una resposta,encara que no m'agradi la resposta, em posaré en el teu lloc i ho entendré.

Gràcies per haver-me deixar fer la foto amb tu, i gràcies per no haver avisat al segurata abans, ho podies haver fet divendres , i no ho vas fer, així que moltes gràcies.

T'ESTIMO, TE QUIERO. TE AMO. I LOVE YOU. JE T'AIME. TI AMO."