La veritat del que sento per tu.

Capítol 18: Abril

Després de la bronca de dues hores tornant de Madrid, el més normal hagués sigut que no hagués tornat a venir a casa teva, però resulta que sóc estúpida. Així que al més d'abril, quan vas tornar a venir a Barcelona, vaig tornar a anar als voltants de casa teva.

Encara tenia la targeta de metro, però el dia 9 d'abril s'acabava, o sigui que només podia aprofitar aquella setmana per venir-te a veure.

El primer dia que hi vaig anar va ser dilluns, va ploure, però les ganes de veure't eren més fortes. Amb la mala sort que, aquell dia algú que coneix a mon pare em va veure allà. Va trucar a mon pare i li va dir que m'havia vist.

Dimarts al matí, vaig tornar a pujar, i dimecres a la tarda, dijous tot el dia i divendres al matí. A la tarda havia quedat.

Dimecres al matí tenia tanta son que em vaig quedar dormint al llit. Ma mare em va trucar per dir-me que hi havia de dinar i al no contestar , em va truca mon pare també. Com que tampoc vaig contestar, es van pensar que havia anat a casa teva, amb la qual cosa mon pare va agafar el cotxe i va anar-ho a comprovar. Al veure que no hi era, va enviar watssapps a ta tieta i als meus tiets dient que havia sigut una falsa alarma. Que era a casa dormint, que no  m'havia llevat.

A partir de dimecres, vaig convertir les hores d'espera, en hores d'ajudar a la gent. Dimecres, per exemple, vaig ajudar a tirar literalment, tota la casa d'una dona a les escombraries. Al primer viatge li vaig demanar si volia ajuda, i al tercer la vaig anar a ajudar. Aquell dia va ser el que més por vaig passar, ja que el contenidor de les escombraries estava just davant de la porta del garatge, i podies sortir en qualsevol moment.

El segon dia vaig ajudar a uns extrangers a arribar al funicular, i també em van donar les gràcies. Aquell mateix dia, a la tarda, vaig veure que una noia, no gaire més gran que jo, els posava menjar als gats. Vam estar parlant una estona. I es veu, que hi ha una dona que cada tarda va al parc a passejar al seu gos, i es dedica a treurels-hi l'aigua als gats, tira tots els pots d'aigua als contenidors, i posa pedres a sobre el menjar. Aquella tarda, mentre era allà, vaig veure la dona, i em va fer molta ràbia. Sinó li agraden els gats, em sembla molt bé, però no és ningú per treurels-hi l'aigua i el menjar.

El divendres al matí, em vaig llevar, vaig agafar diners que tenia guardats per una cosa, i vaig anar a comprar aigua i menjar pels gats. Vaig agafar l'autobus i m'en vaig anar al parc. Un cop vaig arribar, vaig agafar el pots que havia comprat i vaig distribuir l'aigua i el menjar, i de seguida van venir tots els gats a menjar i beure aigua.

Em sentia feliç i super bé amb mi mateixa. Perquè estava fent el que més m'agradava, Ajudar.

Sé que costa de creure, que després d'haver-te estat assetjant, segons tu, el més normal és que pensis que sóc una mala persona. Però en cap moment, he volgut que et sentissis així, assetjat. Només volia parlar amb tu. I explicar-te, perquè t'estimo o perquè sóc així. Que segurament tinguin l mateixa resposta.

Després de Montmeló de l'any passat, volia anar-te a veure a la discoteca que anaves a punxar, com t'he explicat en un altre capítol. I ma cosina em va preguntar, perquè, perquè hi volia anar després de tot el que havia passat. Quin buit omples a la meva vida.

En aquell moment no vaig saber que respondre-li a ma cosina, però ara, ja tinc la resposta. Omples el buit que va deixar la Leire quan va marxar. I per saber tota la història t'hauràs d'acabar de llegir el llibre.