™

8.-

8.-

Vaig arribar a casa seva decidida. Era massa dora perquè tingués entrenament. Vaig trucar al timbre nerviosa i vaig esperar.

-Un moment!-va cridar en Ash. Es va escoltar uns passos fins la porta, la va obrir i em va mirar sorprès.-Brooke?

-Sí...-vaig dir somrient i em va abraçar.

-No estaves a l'hospital?-va preguntar.

-Ma mare m'ha dit que desconnectés i... Estic aquí...-vaig dir somrient i va somriure.

-Passa... Està ma mare però podem anar a la meva habitació i segur que no molesta.-va dir i vaig assentir, vaig entrar i hi havia una dona estirada al sofà, em va mirar i va somriure.

-Brooke! Com està ta mare i ton pare?-va preguntar aixecant-se.

-Millor, gràcies...-vaig dir somrient.

-Em dic Charlotte. Aquest matí els he anat a veure. Ja li han donat l'alta a ta mare?

-Sí, però es quedarà amb mon pare fins que no li donin l'alta.

-Aquesta parella està tan unida...-va sospirar.

-Mare, pugem a dalt. Si necessites alguna cosa, truca a la porta...-va dir l'Ash agafant-me de la mà i portant-me a la seva habitació. Estava com la recordava, i amb el llit desfet.-T'he trobat a faltar amb la vella amargada...-va dir tirant-se al llit.

-Jo... Es que he estat dormint...-vaig dir somrient. Em vaig asseure al llit i vaig deixar la bossa a terra.

-Què els hi ha passat als teus pares?

-Accident de cotxe i ma mare està prenyada de tres mesos, i mon pare s'ha passat més de cinc hores al quiròfan i mon germà està malalt i l'he de cuidar però estic agoviada...

-Tranquil·la... Has vingut per desconnectar no? Doncs et faré desconnectar...-va dir somrient, es va aixecar, va asseure's sobre meu i em va tirar enrere, fent-me riure.

-Què vols aprendre avui?-vaig preguntar i va riure.

-A tocar-te el cos...-va dir somrient.-Aquests pits necessiten una mica de color...-va dir somrient. Vam ajuntar els nostres llavis en un dolç petó, ell tenia les mans als costats del meu cap, mentre em besava amb moltíssima passió.

-Treu-me la samarreta...-vaig xiuxiuejar i ell ho va fer. Li vaig agafar una mà i la vaig portar al meu pit, ell va posar la mà per sota del sostenidor i em va començar a tocar el pit.-Has descordat mai un sostenidor?-vaig preguntar contra els seus llavis.

-No.

-Prova-ho...-vaig dir asseient-me al llit, que ell em veiés les ferides no em molestava. Ell va intentar-ho però no se'n sortia.-Espera...-vaig dir, me'l vaig descordar i el vaig tirar al llit. Vaig tornar a ajuntar els nostres llavis necessitadament, ell ja va posar les seves mans als meus pits i hi jugava, fent-me grunyir.-Amb la boca...-vaig xiuxiuejar i ell em va mirar confós.-Fes-ho amb la boca...

-Et faré mal... No sé com fer-ho...

-Saps al coll?-vaig preguntar i ell va assentir.-Igual però amb més compte.-vaig dir, ell va assentir, va baixar el cap i, amb timidesa, va començar a llepar el meu pit, va començar a jugar amb el mugró fent-me grunyir com boja.-No siguis tímid...-vaig grunyir i va començar a llepar el meu pit i mossegar-lo i no sé que coi feia però estava molt excitada.-Mare meva Ash... Ah, així...-vaig gemegar com boja. Va canviar de pit i va fer el mateix, fent-me tornar boja. Va deixar els meus pits i va tornar a la meva boca. Era tan excitant la situació... Que només podia ser interrompuda per una nena petita de 6 anys anomenada Vanessa.