20.-
Em vaig despertar amb molt mal de cap per un despertador. També em feien mal els canells i l'estómac pel cop que em va donar ahir en Derek. Tenia por. Molta por. Durant la nit no parava d'imaginar-me que ell sortia de la finestra i ningú no em podia salvar. L'Ashton seguia abraçant-me però ell ja estava despert. Em va mirar i va somriure.
-Em fa mal el cap... I l'estómac... I els canells...-vaig xiuxiuejar.
-Ara et dono uns calmants... Com estàs?-va dir acaronant-me l'esquena.
-Tinc por...-vaig xiuxiuejar.
-No et faran res... Em tens a mi i als teus amics... A l'institut no estaràs sola... I si ho estàs o et sents sola truca'm o busca'm i estaré amb tu...-va dir ell i vaig assentir.
-Pots... Comprovar la meva habitació? No... No vull que estigui...
-Clar... Si vols et pots dutxar aquí... A mi no em fa res...
-No cal...-vaig xiuxiuejar.
-Anem o farem tard...-va dir aixecant-me però feia fred.
-Tinc fred...
-Té...-va dir donant-me una jaqueta. Me la vaig posar i ell va treure del calaix una pistola.
-Què fas amb això?
-Per seguretat... No et preocupis...-va dir somrient i se la va guardar al pantaló d'esport. La va tapar amb la samarreta i em va fer un petó al front.-Anem... No passa res...-va xiuxiuejar agafant-me la mà. Vam sortir de la seva habitació i vam entrar a la meva. Vam caminar cap al lavabo i li vaig prémer la mà quan va obrir la porta amb por.-Tranquil·la... No passa res... Si vols queda't aquí...-va dir però vaig negar amb el cap. Va entrar al lavabo, va tancar la finestra amb segur i després va comprovar tots els armaris que hi havia però no hi havia res.-No hi ha res... Pots estar tranquil·la.
-Et pots quedar mentre em dutxo?-vaig xiuxiuejar.
-Clar... No et preocupis... Vols que entri amb tu?-va dir somrient i vaig riure.
-Hem de portar a la Vane i farem tard...
-Serà ràpid...-va dir somrient i rodejant-me amb els seus braços.-No tens ganes de divertir-te...?
-Idiota...-vaig dir somrient.
-Jo et trec la roba...-va dir baixant-me els pantalons amb compte. Em va treure la jaqueta i quan anava a treure la samarreta el vaig parar.
-Deixa'm la samarreta...
-Per què? No t'has d'avergonyir Brooke... Si ets preciosa i sexi...
-Ashton no...
-Va que no és res...-va dir ell pujant la samarreta i va parar al veure el blau.-Què és això?-va dir canviant l'expressió de la cara a molesta.-Brooke, qui t'ho ha fet?
-Ell...-vaig xiuxiuejar baixant el cap.
-Qui és ell?-va dir agafant-me el mentó i fent que el mirés als ulls.-En Derek?
-Sí...
-Per què no ho vas dir?-va dir i va sospirar.
-No m'ho vau preguntar...
-D'acord... Per on anàvem?-va dir canviant de tema totalment i vaig somriure.-Ah sí... Per la samarreta...-va xiuxiuejar traient-la.
-Primer tu...-vaig dir somrient i li vaig treure la samarreta. Vaig deixar la pistola a un armariet, li vaig baixar el pantaló i vaig notar com se li eriçava tota la pell i el pols li pujava.-Lo millor pel final...-vaig xiuxiuejar somrient.
YOU ARE READING
™
RomanceEl meu nom és Brooke Johnson, tinc 18 anys i visc a Seattle amb el meu pare, la meva mare, el meu germà petit i la meva germana gran. Tinc un caràcter... Difícil per culpa del meu ex. La meva estatura és... Normal, ni sóc alta, ni sóc baixa, tinc el...