™

33.-

33.-

Brooke

Feia mal.

Molt mal.

Massa mal.

No podia suportar-ho més. Ni els calmants em treien el dolor. Estava sola a casa. Els meus pares al metge perquè ma mare estava de part. En Matt estava amb la Jota, la Jess amb l'Aiden i l'Ashton a casa seva, suposo que dormint. No sabia què fer i vaig trucar a l'Ashton. No l'agafava, vaig penjar, vaig tornar a trucar i me'l va agafar.

A: Brooke? Què passa?

--No puc més... Em fa molt mal...

A: Què dius? Et fa mal la ferida?

--Molt...

A: T'has pres els calmants?

--No funcionen... No em puc moure del mal que em fa...

A: I els teus pares o els teus germans?

--Ma mare està de part a l'hospital i els meus germans fora. Estic sola...

A: Ara vinc, aguanta una mica bonica.

--Vés ràpid...

A: No ho dubtis. No perdis la calma i estigues tranquil·la. Ara vinc.--va dir i va penjar. Vaig deixar el mòbil i em vaig fregar la cara, eixugant-me les llàgrimes. Era insuportable. No podia més i lo pitjor és que no em podia moure. Després de deu minuts, vaig escoltar la porta principal obrir-se. La meva salvació. L'Ashton no tenia claus de casa però sota una planta hi havia una copia.

--Brooke? On estàs?--va dir l'Ashton i va entrar a la meva habitació on jo estava.

--Fa molt mal... Molt mal...

--Va, tranquil·la, sí? Has pogut aguantar, ara no perdis els nervis.--va dir asseient-se al meu costat.--De veritat que no et pots moure?--va preguntar i vaig negar amb el cap.--Però pel dolor o perquè t'has quedat enganxada?

--Dolor... Molt dolor...

--D'acord. Truco a una ambulància, no et preocupis.--va dir traient el mòbil i li vaig agafar el braç amb por.--Brooke, jo si t'agafo et faré molt mal. L'ambulància vindrà aquí, segurament t'injecteran uns calmants i potser no caldrà ni que anem a l'hospital.--va dir marcant el número. Va trucar a l'ambulància, mentre jo em cagava de mal.--En poc estan aquí. Tranquil·la.--va dir besant el meu cap i em va agafar la mà.--Estic amb tu, no et preocupis per res...--va xiuxiuejar per calmar-me.--I la teva mare fa quant que està de part?

--Des de les nou.--vaig dir i les llàgrimes no deixaven de córrer per les meves galtes.

--Et fa molt mal oi bonica?--va xiuxiuejar acaronant-me el cabell i vaig assentir abraçant-lo del braç.--Tranquil·la... Ara vindrà l'ambulància. M'han dit que en deu minuts estaven aquí. Has de ser positiva. Ta mare està parint, tindràs a dos germanets d'aquí poc, els podràs abraçar, ensenyar-los a parlar i caminar, jugar amb ells... Com es diuen?

--No em facis parlar...--vaig xiuxiuejar agafant-li molt fort el braç.

--D'acord, ho sento...--va dir. Després de deu minuts jo seguia allà, plorant de mal i no podia més. Vaig escoltar el timbre i l'Ashton es va aixecar.--Ja està...--va dir somrient i va baixar. Va pujar en poc i s'escoltaven veus masculines. L'Ashton va entrar i darrere seu dos homes, vestits amb roba groc fosforescent amb una gran bossa. L'Ashton es va tornar a asseure i li vaig agafar molt fort la mà.--Ja està bonica...

--El dolor és a la ferida o a alguna altre part?--va preguntar un.

--Ferida...--vaig xiuxiuejar.