41.-
Ell no estava. M'havia deixat sola. Vaig agafar una samarreta que vaig trobar, semblava de l'Ashton, i vaig sortir de l'habitació. Vaig baixar, vaig treure el cap i estaven l'Ahton, la Sam i en Jack parlant al sofà.
--Intenta cridar l'atenció. No li has de fer cas quan faci el numeret.--va dir en Jack.
--Ja ho sé. Però em sap greu.
--Com et pot saber greu? Però no has vist els numerets que monta per res?--va dir la veu de la Sam.--I no em diguis que te l'estimaves perquè no és veritat.--va dir i no sabia si parlaven de mi o d'una altre.
--Què faig? Parlar amb ella?
--No. Llavors la Brooke s'enfadarà perquè ella s'intenterà tirar sobre teu.
--Millor me'n vaig a dormir que si la Brooke se n'adona que no estic s'espantarà.--va dir l'Ashton i vaig sortir corrents a l'habitació. Em vaig estirar i en poc va arribar l'Ashton.
--On estaves?
--Parlant amb en Jack i la Sam.--va dir estirant-se al meu costat i em va abraçar.
--De què?
--De l'Angie. No t'has de preocupar. Descansa.
--No te'n vaguis. Si us plau. No em deixis sola.--vaig xiuxiuejar.
--Tranquil·la, estic aquí amb tu. Com et trobes? Segueixes tenint por?
--Tinc por que torni. I que et faci mal. Necessito oblidar hospitals durant una temporada.
--Jo també.--va dir rient.--Va, descansa.
--Ashton, i si tornem a follar?
--Ara sí que ens escoltarà tothom Brooke.
--Vinga... Una mica de diversió.--vaig dir pujant-me sobre seu i passant la mà pel seu bòxer.
--Són les cinc de la matinada Brooke.--va dir ell però no li vaig fer ni cas. Vaig baixar i li vaig baixar el bòxer.--Brooke ara no. No entens un no?--va grunyir ell apartant-me i pujant-se el bòxer. Em vaig aixecar i em vaig començar a vestir.--Brooke què fas? Torna aquí.--va dir l'Ashton però no li vaig fer cas. Em vaig acabar de vestir, ignorant a l'Ashton que insistia i vaig anar a l'habitació del costat. Vaig trucar a la porta, vaig treure el cap i per sort era l'habitació d'en Jack i ell estava despert.
--Brooke?--va dir confós.
--Em pots portar a casa? Si us plau.
--Ara?
--No li facis cas.--va dir l'Ashton.--Brooke va.
--Prefereixes tirar-te a l'Angie, no? Doncs vés amb ella!
--Què dius? Tu has sigut la primera i la única. Brooke si us plau.--va dir ell.--Parle-m'ho. Però no diguis coses que no són veritat. Has sigut la única.
--Jack si us plau. Porta'm a casa.--vaig demanar.
--No pots dormir aquí i demà et porto? Em moro de son.--va dir ell.
--Tu i ella dormint junts? Estàs de conya?
--Ashton per favor. Tinc ressaca i és la teva novia. Confia en mi.--va dir en Jack.
--D'acord. I gràcies.
--Ashton vés a dormir i ja demà parleu.
--Estàs de broma!? Brooke, creu-me. Bonica si us plau.
--Ashton.--va dir en Jack.--No comencem. Vull dormir, surt d'una maleïda vegada.
--Brooke, si us plau.--va suplicar l'Ashton.
YOU ARE READING
™
RomanceEl meu nom és Brooke Johnson, tinc 18 anys i visc a Seattle amb el meu pare, la meva mare, el meu germà petit i la meva germana gran. Tinc un caràcter... Difícil per culpa del meu ex. La meva estatura és... Normal, ni sóc alta, ni sóc baixa, tinc el...