™

36.-

36.-

Narra Brooke

Estava estirada al sofà amb el meu petit germanet a sobre. Ell dormia i jo l'abraçava. Era en Jake. Li vaig acaronar el cap i li vaig besar. Ma mare dormia perquè estava molt cansada i en Matt tenia a en David.

--K.--va dir en Matt i el vaig mirar.--Què passa entre l'Ashton i tu?

--Una petita discussió. Res important.--vaig xiuxiuejar.

--Confia en mi Brooke. Què passa?

--Matt, prou.--vaig dir intentant no alçar la veu. El petit es va remoure però va seguir dormint. Va sonar el timbre i em vaig aixecar amb en Jake en braços. Vaig obrir la porta i quasi em cau la boca a terra.--A-Ashton?

--Hola.--va dir somrient. Va mirar a en Jake i va somriure més.

--És en Jake. El més petit...--vaig xiuxiuejar.

--Estàs ocupada o podem... Parlar?

--Passa...--vaig dir apartant-me de la porta i va entrar nerviós. Vaig tancar la porta i vaig deixar a en Jake al seu bressol.--A la meva habitació estarem millor. Si vols.

--D'acord.--va dir somrient i vaig somriure. Vaig pujar i ell darrere meu, vaig entrar a la meva habitació i ell va entrar darrere meu. Vaig tancar la porta i ell es va asseure al llit. Em vaig asseure al seu costat i el vaig mirar.

--Per què has vingut?

--Perquè et trobo a faltar.--va dir mirant-me.--I no podia aguantar a demà per veure't.--va dir amb els ulls brillant.--No diràs res?

--Què vols que digui? Que t'estimo? Que ho sento? Que et trobo a faltar?--vaig xiuxiuejar.--Això ja ho saps...

--Vine aquí...--va dir picant les seves cames. Em vaig asseure sobre seu i ens vam abraçar.--Per què estàs gelosa?

--La noia aquella... En Matt m'ha dit que esteu molt junts... I que no us separeu...

--Només és una amiga. No et preocupis per res.--va dir abraçant-me.--Com estàs?

--Millor... Ja em puc estirar panxa amunt. L'Aiden va dir que ha millorat.

--I tu, com estàs?

--Ara bé.--vaig dir mirant-lo.

--M'alegra.--va dir somrient i acaronant-me les galtes. Vaig fixar la meva vista als seus llavis i la seva es va clavar als meus. Volia que ho fes i si no ho faria jo.

--Ash... Fes-ho.

--El què?

--El que em vulguis fer.--vaig xiuxiuejar.

--No... Perquè et follaria aquí mateix.

--I si em beses?--vaig xiuxiuejar passant les mans pel seu coll.

--I si ho fas tu?--va xiuxiuejar somrient.

--Ho has de fer tu...

--Per què?

--Perquè ho dic jo...--vaig dir somrient.

--Ets burra.--va dir somrient i va ajuntar els meus llavis amb els seus. Les nostres llengües no van tardar en trobar-se i en començar una guerra. Curiós no? Una guerra sense cap ferit. Em va mossegar el llavi inferior i vaig somriure.--Creus en l'amor?--va preguntar mirant-me els ulls. Sabia que anava a destrossar el bonic moment, però sóc així.

--No.--vaig dir mirant-lo als ulls i el seu somriure se li va esborrar de cop.--No crec en l'amor com a paraula Ashton. Que no cregui en l'amor no vol dir que no t'estimi, o que no estigui enamorada de tu. Només que no hi crec en aquesta paraula.--vaig dir i va sospirar.