43.-
En Matt i la Jota van arribar després de poc, vam sopar i ells van anar a l'habitació. Jo vaig apilar els plats i em vaig estirar al sofà. Per sort la ferida ja no em feia quasi mal. L'Ashton va sortir del lavabo i es va asseure on jo tenia els peus.
--No t'enfadis. Ens veurem sovint, podem intentar-ho.
--No m'enfado però no vull que s'acabi. M'encanta estar amb tu i no vull...--vaig dir però vaig callar.
--Diga-ho, ho pots dir, no passa res. Què no vols?--va dir agafant-me la mà. Sabia el que em costava parlar d'això perquè... Bé, en realitat no sé per què però aquestes converses en que raones i són serioses a mi se'm donen millor per escrit, parlant em costa molt.
--No vull estar sense tu. Ets tu qui em cuida, qui està amb mi sempre... Jo...
--Va diga-ho que no passa res.
--Et trobaré molt a faltar.--vaig xiuxiuejar mirant a terra.--I tinc por que s'acabi això perquè si això s'acaba ho trobaré molt a faltar, sobretot a tu i no... Ja no sé ni què dic.--vaig dir i ell va riure. Es va apropar i em va abraçar.
--Jo també et trobaré a faltar Brooke. I molt. Però he d'aprofitar l'oportunitat que tinc. Està a dues hores i poc en cotxe, estem aquí al costat.
--Però m'oblidaràs.
--Com podré oblidar a la persona que m'ha cuidat a l'hospital, que m'ha ajudat a passar el curs, que m'ha fet descobrir moltes coses? Ets inoblidable, i si seguim junts estaré tot el dia pensant en tu.
--Segur que podrem?
--Clar que sí bonica.--va xiuxiuejar abraçant-me.--T'estimo.
--I jo. Però no vull que te'n vagis.
--No et posis sensible va.--va dir estirant-se i em va fer estirar-me sobre seu.
--Et trobaré a faltar.--vaig xiuxiuejar arraulint-me al seu pit.
--No hi pensis en això. Encara queda molt.--va xiuxiuejar ell però no hi deixava de pensar.
--Si hagués estat embarassada, també te n'haguessis anat?
--Si ho haguessis estat o venies amb mi o ens quedàvem els dos. No t'hagués deixat sola.--va dir acaronant-me el meluc.--La setmana que ve aniré a Washington DC per veure pisos, véns amb mi i m'ajudes a escollir pis?
--Sí. A l'estiu de veritat que no em vols acompanyar a casa d'una amiga?
--No ho sé Brooke, no conec a quasi ningú i m'avorriré.
--Serà divertit, va. Van en Matt, en Dy, el novio de la Mandy, la Jota, l'Ali i potser algú més. Amb en Dy, en Matt i la Jota t'hi portes bé. L'única que no és l'Ali. I la Mandy no la coneixes.--vaig intentar convence'l perquè així que vingués amb mi i no estar sola. Perquè per molt que anèssim tots, tots estaven amb parella i si ell no ve, jo estaria sola.
--Brooke que estaràs amb les teves amigues i a mi m'oblidaràs.
--No és veritat. Et prometo que no passarà. No et deixaré sol.--vaig suplicar i va sospirar.
--Quants dies?
--Una setmana i mitja. A la platja.
--D'acord.--va dir poc convençut i el vaig abraçar.
--Gràcies!--vaig dir somrient.--T'ho passaràs bé, ja ho veuràs.
--No ho sé. Quan és?
--D'aquí dues setmanes.
YOU ARE READING
™
RomanceEl meu nom és Brooke Johnson, tinc 18 anys i visc a Seattle amb el meu pare, la meva mare, el meu germà petit i la meva germana gran. Tinc un caràcter... Difícil per culpa del meu ex. La meva estatura és... Normal, ni sóc alta, ni sóc baixa, tinc el...