™

29.-

29.-

Demà era el meu aniversari. Cada dos dies rebia un missatge de l'Ashton assegurant-me que estava bé i que em trobava a faltar. Jo també el trobava a faltar, necessitava una abraçada seva i que m'acaronés l'esquena mentre em deia que estigués tranquil·la i que tot aniria bé. Em vaig estirar al llit cansada i vaig mirar el sostre. Demà era dissabte i en feia 19. L'Ali, la Mandy i la Jota insistien en sortir de festa a la nit però no pensava sortir pas. No em venia gens de gust. Van trucar a la porta de la meva habitació, vaig dir que passés però amb la foscor no veia res. Notava com aquella persona tenia la respiració accelerada i em vaig gelar al sentir la seva olor.

—Em trobes a faltar?—va dir en Derek.—Sé que ho fas. I jo t'estimo.  D'aquí un minut en fas 19... I fa un any estàvem els dos junts i ara... M'apartes de la teva vida...

—Derek... Què vols?—vaig preguntar encongint-me.—Com ho has fet per entrar?

—Calla! Les pagaràs i ara ja no hi ha ningú que et salvi!!!

Narra Ashton

Avui era el seu aniversari i li anava a fer una sorpresa. Estava a la moto tornant cap a casa seva per donar-li una sorpresa. Estava molt nerviós. La trobava tan a faltar que fins hi tot somiava amb ella i no podia estar ni una hora sense pensar amb ella. Vaig arribar a casa seva i vaig baixar de la moto. Em tremolava tot el cos. Vaig picar al timbre nerviós, esperant a que ella m'obrís però això mai va passar. Ningú va respondre i la porta estava oberta. Merda. Vaig agafar la pistola i vaig entrar.

—Brooke!? Hi ha algú?—vaig cridar i ningú em va respondre. Vaig pujar a dalt i vaig entrar a l'habitació de la Brooke. Estava plena de sang per terra i se'm va gelar la sang. No podia ser... Ella no... Igual que els meus pares no... Vaig guardar l'arma i vaig comprovar tota la casa. No hi havia ningú. Em vaig desesperar i vaig trucar a en Matt.

M: Ashton?

—On està? Si us plau, necessito saber on està la Brooke.

M: Està a l'hospital central... Quan tornaràs?

—Acabo de tornar. Si us plau, passa'm la direcció i no li diguis res.

M: Pis 4, habitació 8.

—Gràcies, vinc cap aquí. Com està ella?

M: Fatal... Et necessita.

—D'acord...—vaig dir i vaig penjar. Estava molt nerviós. Vaig pujar a la moto i vaig anar corrents a l'hospital. Em vaig saltar tots els semàfors però m'importava una merda. Vaig arribar i vaig sortir corrents. Vaig anar per les escales i vaig pujar els quatre pisos corrents. Portava un mes fent esport, què eren quatre pisos? Res. Vaig arribar i vaig trobar la seva habitació. Vaig entrar i estaven l'Alice, crec que la Jota, una noia que no coneixia i en Matthew. Vaig mirar a la Brooke i estava plorant. Em va mirar amb els ulls oberts i brillants. Vaig anar cap a ella i la vaig abraçar. Ella es va posar a plorar, a mi em queien llàgrimes i tots van sortir deixant-nos intimitat.—Ja estic aquí... No et passarà res... Estic aquí bonica...—vaig dir abraçant-la i em va abraçar molt fort.—Felicitats...

—Ashton...—va sanglotar.

—Què passa bonica?

—Ha tornat... Ell ha tornat...

—Tranquil·la... Tranquil·la... Estic aquí i no tornarà a fer res...—vaig xiuxiuejar i vaig besar el seu cap.—Què ha passat Brooke?

—Ahir a la nit es va colar a casa meva... I no recordo res... Però m'han dit que em va apunyalar a l'esquena...—va dir sanglotant.