™

34.-

34.-

Ashton

Estava cansat i de molt mal humor. Portava dos dies sense dormir a la nit i dues hores d'entrenament amb en Matt cada tarda. D'aquí dos dies era el partit i estava de tant mal humor que si algú em parlava li escupia a la cara. Ara em trobava al vestuari de l'institut. Ja m'havia dutxat i m'estava canviant. En Matt va sortir de la dutxa i es va asseure al banc.

--Quan passi el partit ja no caldrà que ens quedem una hora més. No et preocupis.--va dir i vaig assentir, vestint-me.--Et veig molt cansat. Va malament amb la Brooke?

--No. Només necessito dormir.--vaig dir intentant no sonar antipàtic però m'era impossible.

--T'entenc. M'ha demanat que et digui que la truquis.

--Si és urgent que em truqui ella.--vaig grunyir.

--Heu discutit?

--Si us plau, deixa el tema.--vaig etzibar agafant la bossa.--Adéu.--vaig grunyir sortint fora. Vaig pujar a la moto i vaig anar al gimnàs. Des de que vam anar a l'hospital amb la Brooke, cada dia després de l'entrenament anava al gimnàs. Des d'aquell dia el meu humor és horrible i descarrego ràbia al sac de boxa. Vaig arribar al gimnàs i vaig anar directament al sac. Per sort, el gimnàs tancava a les 12. Vaig començar a colpejar com boig el sac fins que em va sonar el mòbil i el vaig agafar sense importar-me qui era.

--Què?

B: Ashton?

--Brooke, ara no puc parlar.

B: Necessito parlar amb tu. Si us plau.

--No puc parlar. Que no m'entens quan parlo?

B: No em tractis així! Com si fos merda perquè no ho sóc! Estàs començant a ser com en Derek i no ho suporto més! Si segueixes així això s'acaba!

--Brooke...

B: Vés a la merda!

--Brooke, si us plau... No pengis.

B: Què vols ara?

--T'estimo moltíssim. Ho sento, estic molt cansat i no puc dormir.

B: I si véns a casa i dormim junts? Et trobo a faltar i et vull veure.

--Ara vinc.

B: T'estimo.

--I jo.--vaig dir i vaig penjar. Em vaig asseure al banc i em vaig fregar la cara amb desesperació. En realitat volia estar sol però una part de mi la volia veure. Vaig anar al vestuari, em vaig tornar a dutxar i vaig anar cap a casa la Brooke. Ja era tard i li vaig enviar un missatge perquè m'obrís la porta. Vaig escoltar gent parlar i la porta es va obrir, mostrant-me a sa germana.

--Està a dalt. Vés amb compte, està d'un mal humor que no se l'aguanta.--va dir, vaig assentir i vaig pujar les escales. Vaig entrar a la seva habitació i la vaig veure estirada al llit mig adormida.

--Ashton...--va dir aixecant-se. Vaig deixar les coses a terra i ella se'm va tirar a sobre, abraçant-me.--T'he trobat molt a faltar... M'havies de vindre a veure i no has vingut cap dia. Què passa?

--Necessitava estar sol.--vaig xiuxiuejar abraçant-la i ensumant la seva olor característica que em va treure el mal humor.--T'estimo...

--I jo...--va xiuxiuejar i va començar a plorar.

--Eh, què passa?

--Res...--va dir sanglotant.

--Brooke...