™

50.-

50.-

Em vaig despertar adolorida, vaig mirar al meu voltant i estava en una sala sola. Respirava gràcies a una màquina i tenia una via connectada. Em vaig intentar aixecar però em feia mal i em vaig tornar a estirar.

--Brooke, com estàs?--va dir el meu metge. Veia una mica borrós però sabia que era ell pel cabell blanc i el bigoti blanc també.

--Adolorida i veig borrós.

--És normal. La operació ha anat bé. Hem tingut alguna complicació però al final hem pogut extreure el tumor bé. Hauràs de fer quimioteràpia però això ja ho parlarem més endavant.

--I l'Ash?--vaig xiuxiuejar i va somriure.

--El noi?--va preguntar i vaig assentir.--Bé, està a fora, he sortit a dir-li que tot ha anat bé i ara està més tranquil però et vol veure. Tindràs nàusees o vòmits per l'anestesia i estaràs cansada, et recomano que descansis i ja demà expliques el que calgui. Et repeteixo que has fet bé, t'has salvat la vida. D'aquí dos mesos haguessis mort.--va dir i vaig assentir.--Ets molts forta.--va dir somrient. Unes infermeres van agafar el meu llit i el van treure de la sala. Em van portar pels passadissos i al final vam entrar a una habitació.--Ara vaig a buscar al noi. No et preocupis.--va dir ell i vaig assentir. Em van connectar a la màquina per respirar, em van connectar una via amb tres compte gotes i em van deixar tranquil·la. Vaig estar una estona sola fins que va entrar el metge altre vegada i darrere seu anava l'Ashton. Tenia els ulls apagats i vermells, ulleres sota aquests i una cara terrible. Al veure'm, em va somriure, es va asseure a la punta i em va abraçar sense dir res. Va començar a sanglotar i el vaig rodejar amb els meus dèbils braços.

--T'he promès que tornaria.--vaig xiuxiuejar.

--T'estimo.--va dir sanglotant i vaig sospirar.--Hem de parlar però ara no.

--Ara no amor. Però m'agradaria descansar una estona. Què et sembla si... T'utilitzo de coixí i descansem els dos?--vaig xiuxiuejar i va assentir. Es va asseure, em vaig recolzar sobre seu i em va abraçar.

--No penso anar a Washington. No quan tu estàs aquí i malament.--va xiuxiuejar.

--Hi aniràs. Demà parlem.--vaig xiuxiuejar arraulint-me al seu pit.

--T'estimo. T'estimo moltíssim. Pensava que et perdia, de veritat. I ho segueixo pensant però ara estàs aquí amb mi. I espero que sigui així durant molts anys.--va xiuxiuejar.

--T'estimo.--vaig murmurar i em vaig tornar a adormir.

Em vaig despertar adolorida, més que abans. Vaig mirar al meu voltant i només estava l'Ashton dormint i abraçant-me. Vaig prémer el botó vermell i va aparèixer una infermera.

--Necessites alguna cosa?--va preguntar ella.

--Aigua. I quina hora és?

--Les 7:30. Ara et porto aigua. Necessites alguna cosa més?--va preguntar i vaig negar amb el cap. Va sortir i em va portar l'aigua. Vaig beure i vaig deixar l'ampolla sobre la taula. L'Ashton seguia adormit i li vaig acaronar la galta. M'avorria i el volia despertar.

--Brooke.--va grunyir.

--Bon dia.--vaig xiuxiuejar.

--Deixa'm dormir.--va grunyir.

--Em fa mal i m'avorreixo.--vaig xiuxiuejar, va bufar i em va mirar.

--Et fa molt mal?

--No. Però m'agraden els mimos.

--Què et passa bonica?

--Estic nerviosa.--vaig xiuxiuejar recolzant-me sobre seu.

--M'ho pots explicar? Tota la veritat, si us plau.