™

30.-

30.-

Narra Brooke

Dir que estava preocupada era poc. Estava histèrica i adolorida. L'Ashton no havia donat senyals de vida en tot el dia. Ni una trucada. Ni un missatge. Res. M'acabaven de donar l'alta, li volia dir, volia estar amb ell, el necessitava al meu costat però havia desaparegut. Potser estava adormit però m'havia dit que em trucaria i estava molt preocupada.

-Brooke va. Ja dirà alguna cosa però jo t'he de portar a casa.

-Dylan em fa mal i ell no està aquí... I si li ha passat alguna cosa?-vaig preguntar asseient-me al llit amb la seva ajuda.

-No ho sé. Potser està ocupat. Va tornar ahir Brooke. Va, anem a casa teva.-va dir ajudant-me a aixecar-me. Em va vestir perquè jo no podia i va recollir-ho tot.

-Dylan em fa molt mal...-vaig dir abraçant-lo.

-Ara anem a casa teva i podràs descansar.-va dir i em vaig asseure a la cadira de rodes. Vam sortir de l'hospital, amb la seva ajuda vaig pujar al cotxe i ell va tornar la cadira a dins. En Dylan va pujar al meu costat i va tancar la porta.

-Si us plau, truca'l un últim cop amb el meu mòbil... Dy, si us plau...

-D'acord.-va bufar agafant el meu mòbil.-T'ha trucat i t'ha enviat missatges.

-Fa quant?

-Ara. Diu que on estàs.

-Dóna'm.-vaig dir i el vaig trucar.

-Vaig tirant cap a casa?-va dir en Dylan i vaig assentir.

A: Brooke!? On estàs? Ja t'han donat l'alta?

-Si m'haguessis trucat ho haguessis sabut.

A: Havia de resoldre un tema molt important. Ara on estàs?

-Anant cap a casa.

A: Puc vindre a casa teva i estem una estoneta junts? Et necessito.

-No ho sé. Estic cansada i em fa molt mal...

A: Si us plau. I t'ho explico tot.

-D'acord...

A: T'estimo bonica. En 15 minuts em tens a la porta.

Vam arribar a casa en uns minuts i en Dylan em va haber d'ajudar a sortir del cotxe. Vaig obrir la porta de casa i estaven la Jess, en Matt i els meus pares.

-Ja estàs aquí!-va dir en Matt i em va abraçar.-Estàs millor?

-No...-vaig xiuxiuejar.

-Vols sopar?-va preguntar ma mare.

-He menjat allà...

-Doncs vés a dormir.-va dir mon pare. Em van abraçar tots i li vaig agrair a en Dylan que em portés.-Brooke, filla, vés a dormir.

-Ara vindrà l'Ashton... L'he d'esperar.

-Apa. Ja em toca dormir al sofà.-va dir en Matt i vaig riure però em va fer mal i vaig parar.

-L'habitació ja està neta no?

-Clar filla.-va dir mon pare.-Brooke, vés al llit. Si ve l'Ashton ja el farem pujar però és millor que estiguis estirada i descansant.

-Papa...

-Va. Així no et farà mal.-va dir la Jess.-T'acompanyo.-va dir ajudant-me a que m'aixequés del sofà. Vam pujar a la meva habitació i em va vindre un flashback rar que em va fer marejar-me però vaig fer com si res. La Jess em va ajudar a canviar-me i a estirar-me.-Com estàs petita?