™

14.-

14.-

Una setmana quasi dues havien passat. Avui era divendres al matí. Amb en Dylan fèiem coses junts i m'entretenia bastant. Divendres vaig sortir de festa amb la Jota i la Mandy però el trobava a faltar. Mon germà va aparèixer a la cuina mig adormit i es va asseure al meu costat.

-Va tot bé Bro?-va preguntar menjant.

-Sí...

-Et noto rara germaneta. Què passa?

-Res. Estic bé.

-Bro...

-Matt...-vaig repetir i ell va riure.

-A primera hora, què tens?-va preguntar.

-Mates, tu?

-També. T'asseus amb el teu pobre germanet al que has abandonat?

-Ets tu qui m'abandona i sí.-vaig respondre aixecant-me. Vaig agafar la bossa i vam pujar al cotxe. Vam arribar a l'institut i vam entrar a la nostre classe. Molts nois saludaven a en Matt i intentaven caure-li bé. Era penós.

Ens vam posar a última fila i a la paret. Un de l'equip es va asseure davant nostre i es va girar per parlar amb en Matt.

-I tu Brooke?

-Què?

-Que si estàs soltera.-va dir el noi.

-Sí.-vaig respondre sense importància.

-I sortiries amb mi? Avui a la nit la Lindsay fa una festa... Et passo a recollir?-va dir el noi i vaig riure.

-És ma germana tio. No hi anirà.-va dir en Matt.

-Tranquil Matt...-vaig dir rient.-Saps que tinc un any més que tu oi?

-Sí, i?-va dir el noi.

-Que no vaig a festes d'alumnes d'institut. Vaig a festes d'universitaris calents.

-Em puc fer passar per un...-va dir amb un egocèntric somriure.

-Creu-me que no.-vaig dir rient.-Deixa-ho córrer. No em van els que no tenen els 18.

-Per provar?

-No entens un no?-vaig dir molesta.

-No.-va dir ell.

-Deixa-la en pau o entrenes una hora més.-va amenaçar mon germà i ell es va girar. Va entrar la professora i em vaig passar la hora dibuixant cares tristes al paper. Mon germà em va veure i va escriure.

Per què?

El vaig mirar i em mirava preocupat.

Res... No em trobo bé...

I en part tenia raó. Em feia mal el cap.

Vols anar a casa i en saltem les classes?

El vaig mirar, ho deia de veritat. Vaig somriure i vaig respondre.

Tu? Saltar-te classes? Per mi sí...

Vaig escriure i ell va riure.

A les dotze tinc entrenament però fins les dotze tenim temps...

-Johnson i Johnson. De què parleu? Què fa tanta gràcia?-va dir la professora i la vaig mirar.

-Les teves classes que són molt divertides.-vaig dir i tothom va riure.

-No ho veu? Tothom riu...-va dir mon germà.

-Calleu.-va dir ella i va sonar el timbre. Vam sortir de classe i vam sortir de l'institut. Vaig avisar a l'Ali i a en Dylan i vam anar a casa. Vaig estar dormint el resta de matí, mon germà se'n va haver d'anar i em va despertar el mòbil. No tenia el número guardat però vaig respondre.