™

5.-

5.-

Vam arribar a la casa, estava plena, de gom a gom, la música estava al màxim, hi havia gent ballant i semblava que cardessin, etc. Vam agafar begudes i vaig començar a veure, fins que ja anava borratxa i vaig parar. Vaig ballar i vaig beure. Vaig sortir del lavabo, volia tornar a casa i em vaig trobar a l'Ashton.

-Ash?-vaig preguntar arrossegant les paraules.

-Brooke? Estàs borratxa?-va preguntar.

-Una mica...-vaig dir rient.-Què hi fas aquí?

-El mateix que tu...-va dir somrient.

-Bé, me'n vaig que he de tornar a casa...-vaig dir agafant-me a la paret perquè em començava a marejar.

-Penses anar així a casa?-va preguntar mirant-me divertit.

-Seeeh.-vaig dir somrient.

-Ni en broma, et porto jo. No he begut.-va dir agafant-me el braç.

-No m'agafis així...-vaig queixar-me i em va agafar la mà.-No cal que em portis, la Mandy em portarà...-vaig dir buscant-la però no la trobava.

-Brooke no. Anem.-va dir portant-me a la porta. Em va portar a una moto i em va fer asseure'm.-Quant has begut?-va preguntar i em vaig encongir d'espatlla.-Demà tindràs una ressaca...-va dir rient.-Diga'm la teva direcció.

-Em... No me'n recordo...-vaig dir somrient.

-Doncs anem a casa meva...-va dir sospirant.

-Què em faràs!? Em violaràs!?-vaig dir histèrica.

-Brooke, no et faré res. Demà et portaré a casa quan te'n recordis de la direcció.

-No ho se... Però vull anar a casa, estic cansada...-vaig dir.

-Doncs anem a casa meva Brooke.

-On estaves? T'he trobat a faltar...-vaig dir abraçant-lo.

-Jo també... Estava ocupat. Va anem...-va dir pujant, em vaig asseure darrere seu, vaig rodejar-lo amb els braços i sort del vent que sinó m'adormia. Va parar davant d'una casa, em feien molt mal els peus. vaig baixar de la moto, em vaig intentar treure els talons però no podia.-Què fas?

-Em fan mal els peus i no puc treure'm els talons...-vaig dir fastidiada.

-Et porto...-va dir agafant-me en braços, em vaig arraulir al seu pit mentre ell caminava i em vaig adormir.

Una llum em va fer obrir els ulls, el meu cap estava que petava, estava en una habitació que no era la meva, vaig mirar i estava en calces i amb una samarreta que no era meva. Merda Brooke, què has fet ara? Em vaig girar i hi havia un noi que m'agafava de la cintura, apropant-me a ell, vaig mirar-lo bé i era l'Ashton. Què hi feia aquí? No recordo res.

-Segueix dormint, només són les deu...-va murmurar. Em vaig aixecar de cop, tapant-me amb els llençols, el vaig mirar i només anava en bòxers.-De veritat penses que ahir vam fer alguna cosa?-va dir rient.-No va passar res Brooke. No ho recordes?-va preguntar i vaig negar amb el cap.-Torna't a estirar, no passa res...-va murmurar somrient.

-No... La meva roba...

-Ja t'he vist les ferides que tens al cos, vaig ser jo qui et va treure la roba i et va posar la samarreta, no cal que t'amaguis...-va dir apropant-se a mi i em vaig encongir.-Sóc jo, no tinguis por va...-va insistir i em vaig tornar a estirar però arreconada a la paret.-Brooke, vine aquí, no et menjaré...-va dir rient i em vaig apropar.-Necessites alguna cosa?-va preguntar i vaig assentir.

-Alguna cosa pel mal de cap...-vaig xiuxiuejar.

-Ara t'ho porto, no intentis fugir, t'estic vigilant...-va dir aixecant-se.

-No me'n aniré...-vaig dir sospirant, em vaig acomodar al llit i s'hi estava molt còmode. Va tornar amb una pastilla i un got, m'ho va entregar, m'ho vaig prendre i ell va sortir amb el got. Va tornar i es va tornar a estirar.

-Et millora?-va preguntar i vaig assentir.-Per què estàs plena de blaus i cops i ferides?-va preguntar i vaig negar amb el cap.-Et van pegar?-va preguntar.

-Si us plau, deixa-ho...-vaig demanar.

-D'acord...-va sospirar.-Havia de provar...-va dir apropant-se a mi.-Et puc abraçar?-va preguntar, vaig assentir i em va abraçar.

-On estaves? Un dia estaves i l'altre ja no i anaves als entrenaments però a classe no...-vaig dir abraçant-lo.

-Problemes... No va ser per tu... Si fos per tu, hagués vingut cada dia...-va xiuxiuejar abraçant-me més fort.

-Estàs bé?-vaig preguntar i va assentir. Es va obrir la porta de cop, entrant una senyora de mitjana edat.

-Ash, va aixe...-va dir però va callar el veure'ns.-Ostres, ho sento...

-Mare, surt.-va dir ell.

-Ho sento... Necessiteu alguna cosa?-va preguntar.

-Mare!-va dir ell i ella va sortir tancant la porta, em vaig tapar sencera amb el llençol, morta de vergonya.-Ho sento... Què fas?-va preguntar tapant-se amb el llençol, i apropant-se a mi.

-Es pensarà que ho hem fet... I no és veritat i em fa vergonya i es pensarà que sóc una fresca i...

-Shtt...-va interrompre.-Mai porto noies a casa, perquè no hi han noies. Mai han hagut noies...-va dir.

-Espera, ets verge?-vaig preguntar.

-Sí Brooke, sóc verge...-va dir ell.

-Com pots ser verge? Però tu t'has vist!? Si estàs boníssim, com pots ser verge!?-vaig dir destapant-me amb els llençols.

-Gràcies?-va dir rient.-Però sí, sóc verge. No ho he fet mai amb cap tia ni tio.-va dir.

-Ni t'han masturbat? Ni has masturbat?-vaig preguntar.

-No Brooke...-va sospirar.-Màxim que he fet han sigut petons.-va respondre i em vaig portar les mans a la boca.

-Com pots haver aguantat tant?-vaig preguntar.

-A veure, hi han noies que me la posen dura però no em venen ganes de cardar amb elles.-va explicar.

-Estic al·lucinant... I has tingut novia?-vaig preguntar.

-Sí, bé. No era novia, era un lio.-va dir.

-Espera, has dormit mai amb una noia?-vaig preguntar.

-Avui amb tu...-va dir somrient, es va estirar i em va abraçar per la cintura, posant el seu cap a la meva cuixa que no tenia ferides.-Et creies que me les havia cardat a totes oi?-va dir, vaig assentir i va riure.-Doncs no...-va dir somrient.-Tu... Saps fer petons al coll?-va preguntar i vaig assentir.-Pots... Fer-me'n?-va preguntar i vaig riure.

-Per què en vols?

-Vull una marca teva...-va dir somrient.

-No en saps fer veritat?-vaig dir i ell va negar amb el cap.-Tothom en sap fer, només és pràctica...-vaig dir somrient.-Asseu-te...-vaig dir, ell em va fer cas i es va asseure. Em vaig asseure sobre les seves cames aixerrencada, va somriure però se'l veia nerviós.-Tranquil, no estiguis nerviós...-vaig dir somrient.-Relaxe't...-vaig xiuxiuejar i vaig començar a besar el seu coll, xuclant-lo i mossegant-lo, mentre ell grunyia. Em va agafar amb compte de la cintura, em va apropar a ell, fent-me notar el seu dur membre d'entre les cames. Vaig fer una gran marca al seu coll i vaig somriure satisfeta, ell va ajuntar els nostres llavis desesperat i ens vam començar a fer petons de rosca que tornen boja a qualsevol. Ell va posar la mà per sota la meva samarreta, però no es va atrevir a pujar al meu pit. Li vaig agafar la mà i la vaig posar al meu pit, fent que me'l toqués, ell ho va entendre i va començar a moure la seva mà pel meu pit, una mica patós però em feia grunyir igualment. Ens vam separar, em va abraçar i va caure enrere al llit, fent-me caure amb ell i rient. Vaig mirar al seu coll i m'havia quedat maca la marca.

-Què mires?-va preguntar somrient.

-La teva marca al coll...-vaig dir somrient.

-M'agradaria fer-te'n una...-va dir abraçant-me.

-Fes-me-la...-vaig dir somrient.

-Ja has vist com t'he tocat els pits... Sóc massa inexpert....

-Si no ho proves mai, no podràs saber-ho...-vaig dir somrient, em va girar, quedant ell a sobre meu i va somriure.

-Em pots dir què fer?-va preguntar i vaig assentir.

-Fes-hi petons...-vaig xiuxiuejar i va començar a fer-ho.-Xucla la pell amb compte i mossega-la, però amb compte, em pots fer mal...-vaig xiuxiuejar, ell va assentir, va seguir els meus passos i mare meva... Els seus petons, mossegades i xuclades, feien que tot el meu cos s'encengués.-Ah, així, mare meva...-vaig dir deixant anar un dèbil gemec. Ell, després de bastants gemecs meus, es va separar, va mirar al meu coll i va somriure.

-T'ha agradat?-va preguntar sense sortir de sobre meu.

-Si això ho fas sense experiència... No m'imagino com seria amb experiència...-vaig dir somrient i va somriure. Vaig escoltar el meu mòbil sonar, el vaig buscar i estava a la tauleta de nit. Vaig mirar i era mon germà.

-Hm?-vaig dir.

M: Brooke? On estàs?

-A casa la Jota...

M: Vols que et passi a recollir?

-No, no cal, ja vindré jo...

M: D'acord... Estàs bé? Ahir algú et va tocar o et van fer alguna cosa?

-No petit, estic bé... No et preocupis, no em van tocar, estic sencera i bé...

M: D'acord, no arribis molt tard...

-Tranquil... Ens veiem després...

M: T'estimo Brooke.

-I jo petit...-vaig dir i vaig penjar. Vaig deixar el mòbil a la taula i ell em va mirar somrient.

-A casa de la Jota?-va dir rient.-Ara em dic Jota?-va dir rient.

-No, però no li pensava dir que estava a casa teva, i la Jota segur que em cobreix.

-Per què no? Tant dolent sóc?-va preguntar i vaig riure.

-Justament dolent, no ets. Però que li digui que he estat a casa teva i aparegui amb una marca... Pensarà que me l'has fet tu.

-I l'he fet jo...-va dir rient.

-Però si ell s'entera et mata.-vaig dir i va riure.

-No em matarà, tinc més força.

-És mon germà Ash...-vaig dir i em va abraçar.

-Ash!? Em diràs així?-va preguntar.

-Et molesta? Ashton és massa llarg...

-Sona a Ashley...-va dir i vaig riure.

-El meu amic gay...-vaig dir rient i va riure.

-Amic? Només amic?-va preguntar alçant una seia.

-Bé, amic amb dret, amic, és el mateix...-vaig dir i va riure.-Acceptes que ets gay?-vaig preguntar.

-No! Em molen les ties!-va dir rient.

-Ho he notat...-vaig dir rient i ell es va posar vermell.-Tranquil... És normal que passi, no ma molestat ni molt menys ximple...-vaig dir somrient.

-No sé què dir...-va dir vermell.-No ho controlo...

-Que no passa res ximple... Estic acostumada...-vaig dir abraçant-lo.

-Però jo no...-va dir abraçant-me, ell em donava tot el carinyo que necessitava i l'energia.

-Quina hora és?-vaig preguntar.

-Les dotze...-va murmurar.

-Millor me'n vaig o mon germà em mata...-vaig dir.

-Mata'l tu, ens ha convocat aquesta tarda...-va dir i vaig riure.-Dutxa't si vols...-va dir, vaig assentir i vaig anar al lavabo, em vaig dutxar, em vaig vestir, vaig sortir del lavabo i ell portava uns pantalons.-Ma mare ha fet esmorzar, tens gana?-va preguntar i vaig assentir.-Tranquil·la, no està. Només està ma germana petita.

-Quants anys té?-vaig preguntar recordant a ma mare.

-6, es diu Vanessa.-va dir ell.

-Tindré dos germans... Ma mare està prenyada...-vaig dir somrient i posant-me els talons.

-Me'n alegro...-va dir somrient.-Vols unes sabates?-va preguntar i vaig negar amb el cap. Em vaig aixecar i vam baixar per les escales.-Vane? On estàs petita?-va cridar l'Ash per la casa, una nena petita va sortir d'una habitació, va anar corrents i el va abraçar. Ell la va alçar en braços i ella l'abraçava molt fort.-Què passa petita?

-El papa segueix tancat...-va dir la petita.

-Ja ho sé, però està millorant...

-El vull veure...-va dir la petita.

-Jo també però ets massa petita...

-Qui és ella?-va preguntar la petita mirant-me.

-Es diu Brooke...-va dir l'Ash mirant-me i somrient.-Brooke, Vanessa, Vanessa, Brooke.-va dir l'Ash.

-És la noia que ahir dormia sobre teu?-va preguntar la petita i ell va assentir.-I heu dormit junts?

-Sí petita.

-I sou novios?-va preguntar la petita.

-No preguntis tant...-va dir l'Ash vermell i mirant-me.

-La mama ha començat a cridar i saltar per la casa quan t'ha anat a buscar...-va dir la petita.

-L'he de portar a casa seva, tu també vindràs amb el cotxe perquè no et vull deixar sola.

-No puc anar a casa la iaia i després em vens a buscar?-va preguntar la petita.

-D'acord... Et porto a casa la iaia i després et vinc a buscar...-va dir sospirant.-Vés a preparar-te, esmorzem i ens anem...-va dir ell deixant-la a terra i la petita va sortir corrents. Vam anar a la cuina i hi havia unes torrades preparades. Ens vam asseure i vam esmorzar.

-El teu pare, està a l'hospital?-vaig preguntar.

-Sí, va tindre un accident de cotxe però ja està bé... Ahir va despertar del coma i no té seqüeles...-va dir somrient.

-Em sap greu...-vaig dir agafant-li la mà.

-A mi també però no s'hi pot fer res...-va dir somrient.-Em pots donar el teu número?-va preguntar.

-Sí, passem el mòbil...-vaig dir, ell me'l va passar, vaig escriure el meu número, posant com a nom: Brooke i em vaig trucar.-Té...-vaig dir passant-li.

-Gràcies... Per què et poses com a Brooke?

-Com em posaré sinó?-vaig preguntar rient.

-Com a... No ho sé...-va dir i vaig riure.

-Hi ha gent que em diu K.-vaig dir.

-Però K ja t'ho diu algú...-va dir ell.-Ja ho tinc... Clumsy*...-va dir ell.-My little clumsy.-va dir ell i vaig riure.

-Clumsy? Per què?-vaig preguntar.

-Perquè al teu costat em transformo en clumsy, com abans...-va dir vermell.

-No passa res que seguis verge. Et cal pràctica, res més...-vaig dir somrient.-Però la marca et quedarà per una setmana...-vaig dir i va somriure.

-La teva també...-va dir somrient. La petita va entrar amb una bossa, es va asseure sobre les cames de l'Ash.

-Per què els dos teniu el coll vermell?-va preguntar la petita.

-Per res...-va dir l'Ash vermell.-Va, anem...-va dir ell aixecant-se. Vam anar caminant cap a casa la seva àvia, vam tornar a la seva, vam pujar a la moto i va anar cap a casa meva. Va parar un carrer abans i vaig baixar.-He pensat que no volies que ton germà em veiés...-va dir ell i vaig somriure.

-Has encertat...-vaig dir somrient.-Ens veiem dilluns? No m'abandonaràs un altre dia veritat?-vaig preguntar.

-No... Ens veurem dilluns... T'ho prometo.-va dir ell, posant les seves mans a la meva cintura.-Gràcies per tot... Podries no dir res de...?-va dir referint-se a que era verge.

-A tu per ahir portar-me a casa teva i per tot el que has fet... Tranquil, no diré res.-vaig dir somrient i va ajuntar els nostres llavis en un llarg i dolç petó.

-Brooke!?-va dir algú darrere meu i sabia qui era.

Ma germana.

Em vaig separar de l'Ash, em vaig acomiadar i vaig anar cap a ella.

-Qui era aquell?-va preguntar.

-Un.-vaig respondre indiferent.-Ja ho has arreglat amb el teu novio?-vaig preguntar canviant de tema.

****

He pogut recuperar alguns capítols!!! Poc a poc, els aniré recuperant.

Gràcies a tots i totes per la comprensió de tot cor!!!

PD: Clumsy és patós/patosa en anglès, quedava millor en anglès ;)

LY

L:)