Qué lleig és estimar i no arribar.
Aquesta va ser la frase que una vegada em van escriure d'es d'un altre continent per fer-me entendre lo que no era capaç de veure.
Estimes, si, pero no de qualsevol manera, el teu amor cap algú es superior a tot i a tots, encara que sigui de pitjor o millor manera. No tinc un guió del que no em surti, o un pas pensat i predeterminat a la búsqueda d'allò que si que em mou i em fa sentir viu.
El karma tot ho torna, tard o d'hora ho fa. Per tots per igual.
Ni pensar ja. Mal de trencat.
De maltractat.
Així.
I potser m'ho mereixo......
El pitjor és....... que encara me l'estimo. Quin mal. No està escrit. Ni viscut. Es una cosa només nostra.
NO HO OBLIDIS MAI. T'ESTIMO.
P.D. Només són lletres de cor.
